| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ESCLAT D’IRA
 divendres 30/octubre/2009 - 03:17  575  5
Hi ha pecats capitals que no ho haurien de ser ( la luxúria i la gola ), hi ha pecats capitals que són una malaltia per a qui els pateix ( l’enveja, l’avarÃcia ), hi ha un pecat capital que és discutible ( la mandra: quan temps fa que Déu no treballa de la creació ençà ? ) i hi ha dos pecats capitals que realment són horribles: la supèrbia i l’ira.
No sé on vaig llegir que la supèrbia és la mare de tots els pecats ja que ens fa creure que estem per damunt dels altres i que els podem tractar de qualsevol manera.
Però avui vull parlar de l’ira, d’aquest esclat de rà bia rabiós fa que llencis mastegots, insults i inconveniències a tothom com si fossis pres per un atac demonÃac que fa que tu deixis de ser tu i et converteixis en un ésser satà nic.
Jo no tinc una tendència a la ira, ans al contrari, em considero un individu força tranquil, moderat, bon vivant i més aviat juganer. Però hi ha dies que, sense saber massa el perquè, sembla com si les meves neurones patissin una mena de curtcircuit i esdevinc una mena de mister Hyde totalment imprevisible.
Ahir em va agafar un d’aquests atacs. La causa aparent és que la meva filla em va dir que la meva pila de diaris semblava un abocador. La causa real ves a saber quina és.
Quan em passen aquestes coses hi ha coses que no les puc evitar – escridassar, amenaçar, donar cops a les coses – però faig un esforç importantÃssim per tal de controlar-me – un esforç realment esgotador – i intento marxar de casa fins que se’m passi l’atac.
Tinc la sensació que quan a les llars hi ha violència domèstica estem parlant d’això. D’esclats d’ira incontrolats. De persones – marits que peguen a dones, dones que peguen a marits, pares que peguen a fills i fills que peguen a pares i es peguen entre ells – a qui les neurones juguen una mala passada i no són capaces de marxar de casa per tal de tranquil•litzar-seç
I a l’hora aquests esclats d’ira totalment imprevisibles – ahir no hi havia res que fes preveure el meu – em fan por. Por a que un dia no sigui capaç de controlar-los. Por a fer mal a les persones que més estimo..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
llavors
Friday, October 30th 2009, 7:32 AM
en sortir de casa a passejar, fent un cop de porta, empés per tots els mals esperits passaries pel davant la farmà cia i en entrar li demanaries al depenent : "Tiene pastillas para la mala leche, calvo de mierda!" a més, en castellà que sona més contundent.
ehem és un acudit...
i és ben cert, el teu pecat és normalment compartit. Diuen les cròniques de Playlandia que un dia se'm va brotar la neurona pacÃfica i d'un cop de geni vaig fotre enlaire una plata d'espaguetis amb tanta ira que van quedar enganxats al sostre, als mobles, a la tele, etc, en un radi d'explosió nuclear, amb l'agreujant que eren amb tomà quet. Es deuria sentir a Menorca.
Evidentment va ser un incident molt anomenat en la pacÃfica comarca i les autoritats em van recomanar anar a veure món per esbargir tanta energia, no fos cas que contagies als pacÃfics clics de Playlandia. jeje I aquà hi som
Diuen que encara es veu l'ombra d'un espagueti al sostre d'allà on vivia.
Som aixÃ, les dues cares de la moneda :s
Us passo una nota de l'Eduard Punset on diu que per rescabalar un insult calen cinc compliments.
http://www.facebook.com/p ages/EDUARD-PUNSET/344187 86533#/pages/EDUARD-PUNSE T/34418786533?v=app_23474 71856
clicbesets dolços i pacÃfics :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
