| |
Acudit?
 dijous 29/octubre/2009 - 07:19  513  5
Hi ha una noia realment preocupada, preocupada. No es que s'hagi de matar una aranya que acaba de colar-se a casa, no es que la pica estigui embussada, no es que surti aigua de qualsevol tuberia de casa, encara que també podria ser qualsevol d'aquestes coses.
No, és que no és capaç de resoldre un puzzle.
Desesperada, truca al seu marit:
Dona: Amor, és que porto hores i hores i encara no he aconseguit una peça. Jo pensava que era el culebrot que em distreia però he mirat de fer-ho amb la tele tancada i ni aixà no me n'he sortit.
Marit: Però ja has mirat de posar el dibuix a sota, aixà sempre és més fà cil...
Dona: Si, he posat el dibuix a sota i no aconseguit posar ni una sola peça. Em sento com una merda. M'has de venir a ajudar inmediatament.
Marit: Amor, però és que ara estic al notari. Però vindré tan aviat com pugui, t'ho prometo...
Dona: El notari és més important que jo per a tu? Tu no m'estimes, ni m'has estimat mai...
Marit: Val d'acord, d'acord, ara li dic que acabo de tenir una urgència...
Dona: Has trigat molt, d'on vens?
Marit: Coi, del notari...
Dona: Em sembla que m'enganyes, els homes sou tan falsos...
Marit: Ai amor, va, ensenyam aquest puzle, que hauria de tornar al notari aquest matÃ....
Dona: Segur que és una notà ria i t'agrada...
Marit: Escolta amor, que això no és un puzle, això són corn flaques...
Dona: No em parlis amb aquest suficiència, ets un masclista...
Marit: Perdona amor, no sé què faria sense tu...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
