| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EN RAIMON ES IDIOTA
 dimarts 27/octubre/2009 - 04:03  631  15
La dialèctica pares – fills és brutal. Nosaltres som la tesi i ells són l’antítesi i la síntesi. Sovint l’antítesi que ens plantegen els nostres fills ens fa mal. Nosaltres els estimem amb tota la nostra ànima, gairebé sense un bri de egoisme i volem per ells el que considerem el millor.
Però ells tenen dret a que el nostre millor i el seu millor no coincideixin. Malgrat que compartim gens, som persones diferents i tenim vivències diferents. Per això intentem ser liberals i tolerants sempre que no els veiem davant de l’abisme a punt de fotre’s una gran hòstia.
Déu n’hi do,però, dels mastegots que rebem d’ells. Hem passat d’una etapa en la que no ens atrevíem a ser sincers amb els nostres pares a una època en la que ens toca empassar saliva perquè ells s’atreveixen a dir-nos-ho tot gairebé de qualsevol manera.
I això cansa i fa mal.
A mi ja em fa mandra intentar fer seguir les meves filles a les exposicions o als museus, als concerts o a veure les pel.lícules que considero interessants.
Ahir vaig rebre el darrer mastegot. Al diari deia que Marc Parrot havia fet unes versions correctes d’algunes cançons emblemàtiques de la Nova Cançó però que quan s’havia d’enfrontar a les versions originals de grans intèrprets com per exemple en Raimon, no té res a fer. Raimon ( juntament amb Brel, Brassens i Llach ) és el meu cantant de capçalera. No sé quantes vegades hem anat a veure Raimon, però moltes. I no sé quantes vegades l’han sentit al CD però moltíssimes. O sigui, que les meves filles estan de Raimon – i de Brel, Brassens i Llach, però sobre tot de Raimon – fins al capdamunt.
L’argument contra Raimon que em va donar ahir la meva filla gran fou definitiu: “En Raimon és un idiota”. Suposo que el que volia dir és “Pare ets una idiota”, però li va tocar a rebre a en Raimon.
Però les meves filles no fan res que jo no fes quan era adolescent. El meu pare volia que jo m’afeccionés a l’òpera i llavors va ser que no ( i ara que mon pare es mort és que sí ). I pel que fa a ma mare, que estava enamorada del Peret i a la que jo feia uns escarafalls terribles, ara li diria que tampoc no està tan malament...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ostres |
El pas de les generacions
Tuesday, October 27th 2009, 2:15 PM
Qui sap...
Estic d'acord en general amb els missatges, però cal remarcar que són 3 generacions diferents...amb pensaments diferents, amb vivències diferents, amb modes diferents, amb moments polítics diferents, amb sistemes de govern diferents, etc.
De tota manera, tal com pugen alguns adolescents que he conegut (jo tinc 23, no m'hi incloeixo) cada cop pugen pitjor...o això és el que es desprèn de tot plegat.
D'altra banda, hauries d'acceptar que no li agrada en Raimon igual que a tu en aquell moment no t'agradava l'òpera...encara que reconec que jo faria igual amb els fills i els hi ensenyaria la meva música xD. I segur que n'acaben fins els ous.
|
|
TomasM-Porta |
Vegana
Tuesday, October 27th 2009, 11:36 AM
A mi això del racisme em porta mals records.
El meu pare sempre es definia com a racista català.
Jo, de petit, li deia que els catalans no erem cap raça, perque per ser una raça o hauríem de ser verds o blaus de la mateixa manera que n'hi havia d'altres que eren grocs. Nosaltres erem blancs i ja està.
D'adolescent la cosa es va complicar molt:
Li deia que si ell era tant català perquè havia lluitat al costat de Franco.
Li deia que si els catalans erem tan superiors com és que sempre perdíem les guerres.
Li deia que si els catalans erem tan espabilats com és que no hi havia ni un Beethoven català ni un Miquel Angel català.
Li preguntava que gent com el poeta López Pico en cantant Lluís Llach i Grande (que a ell li agradava molt) i els polítics Max Cahner i García i Josep - Maria Ainaud de Lasarte i Sánchez, què eren?
Li deia que el seu estimat Pujol, deia que era català qui viu i treballa a catalunya i vulgui serne i no qui hagués nascut aquí o tingués un cognom d'aquí.
I, finalment, li deia que era un ignorant perquè Catalunya sempre ha estat una terra de pas que s'ha construit amb sangs de gent vingudes d'arreu...
A mesura que els meus arguments guanyaven en contundència i en coneixement, el meu pare s'exasperava i tenia uns atacs d'ira enormes.
Tu no saps les hòsties i fins i tot les pallises que vaig rebre a casa per dir i pensar tot això...
|
|
bugy |
Ais Persi...
Tuesday, October 27th 2009, 6:20 AM
Som fills i pares, ara ens toca estar al mig, en la postura aquella que entens, moltes de les coses que els pares ens dèien i en la que entens els fills, i a cops et sens idiota, fent o dient coses que no creies fer mai. Més d´un cop m´he sorprés a mi mateixa parlant als meus, com ho fèia la meva mare amb mi i que em fèia tanta ràbia... Això si a mi em sembla que jo ho faig diferent, i fins hi tot millor, mentida, més aviat faig el que puc de la millor manera que se.
Ànims guapo, potser algun dia la teva filla serà mare, i veurà en Raimon amb uns altres ulls...
tons
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
