Auesta nit, veiem el canal 33, he trobat una entrevista interesant amb la Teresa Rebull i he recorda't alguna de les seves cançons. Hi havia una que recordava la cruel matança de la batalla d'Ebre, per les "persones" a les batalles no hi ha victories, només morts i dolors, així que m'ha semblat adient recordar el sofriment amb el texte del poema. Espero que us agradi.
PAISATGE DE L’EBRE
Avui he tornat a la Serra de Pàndols.
I a la cova he trobat
les sabates d’en Jaume.
Un forat a les soles
Una pinta de bales,
Dins d’un plat enfangat
Tres cascots de metralla.
Des de l’any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d’en Jaume.
Dins d’un plat enfangat
Tres cascots de metralla
A la cova han quedat
Les sabates d’en Jaume.
barregen un munt de contrastos, quan he llegit el títol he pensat que parlaries de l'ebre que jo he conegut, aquell paradís entre la sal i el vent, l'aigua i l'arròs, i m'he sorprés quan he vist el contingut...
La memoria històrica de fet és això que acabes de fer, no deixar oblidar a la gent episodis més o menys llunyans que cal que es mantinguin vigents per que no perdem el nord de qui som, d'on venim i on volem anar...
salut
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't