| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
La obligacio de cridar quant et diuen que callis
 dilluns 26/octubre/2009 - 01:37  498  1
De ben patufets ja som uns escandalosos cridaners i hiperactius en potencia. La nostre genetica aixi ho demostra a la minima que les nostres cordes vocals prenen forma i les nostres extremitats s'agilitzen.
Despres, a base d'anys, i prou esforços els nostres estimats responables de educarnos acaben conseguint que ens estiguem quiets. Es normal, es un impuls raonable tenin en comte que els nens son anarquics i egoistes per naturalesa i es important ajudar-los a veure el mon desde els ulls dels demes tambe.
Pero on es el limit de educar i reprimir?
Quant som grandets i ens espavilem per nosaltres mateixos....ma o meno.... comencem a treballar, a votar i aquestes coses que fan els infants grans....perque l'home no arriba mai a la edat madura tot i tenin una vida longeva. Llavors dins nostre, on es va plantar la llavor de la servitud, es la hora de la veritat.
Que sentim davant la jerarquia de un jefe que creiem passar.se tres pobles del seu dret contractual?
Que sentim davant la violencia de algu que es agredit en un espai public prop de nosaltres?
Que sentim davant un mon on patir es el preu de viure segons on?
PD: Demano perdo per anticipat, i un café de pas, per aquells qui tan sols pregunten sobre el que la gent fa i no el que pensa, diu o sent....pero cadascu te les seves cuiriositats en aquet mon....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
...
Monday, October 26th 2009, 2:36 PM
jejeje, quantes coses. A vore, en primer lloc, l'educació lliure està mal vista... però hi ha alguns grups que la reivindiquen i la lluiten (l'esperança de fer persones adultes lliures encara no s'ha perdut del tot ;)
... sobre el sentir... jejejeje: odi, ràbia, ganes de matar, ganes de plorar, ganes de fer-ho explotar tot (tinc un alt nivell de punkisme...:) després redirecciono aquests sentiments tant poderosos i els transformo en accions puntuals positivitzades (hippies o punkies, depenent del cas, i si no puc fer-ho al instant, doncs alimento el que jo en dic "aïllament positiu" que significa que ningú prendrà mal mentre jo no m'hi hagi de relacionar).
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
