| |
Un nou comte. "A petició del BANDO" i dedicat a tots els que busquem
 diumenge 25/octubre/2009 - 11:39  1514  4
EL BUSCADOR
Aquesta és la història d'un home que jo definiria com unbuscador ...
Un cercador és algú que busca, no necesariamente algú que troba. Tampoc és algú que, necessàriament, sap què és el que está buscant. És simplement algú per a qui la seva vida es una recerca.
Un dia, el cercador va sentir que hauria d'anar a la ciutat de Kammir.
Havia après a fer cas rigorós a aquelles sensaciones que venien d'un lloc desconegut de si mateix, de manera que va deixar tot i va partir.
Després de dos dies de marxa pels polvorients camins va veure al lluny la ciutat de Kammir. Un poc abans d'arribar al poble, un pujol a la dreta de la sendera li va cridar molt l'atenció. Estava tapizada d'un verd meravellós i había un munt d'arbres, ocells i flors belles. Estava voltada per una espècie de tanca de fusta lustrada ... Una porta de bronze ho convidava a entrar. De sobte va sentir que oblidava el poble i va sucumbir davant la temptació de descansar per un moment en aquest lloc.
El buscador va traspassar el portal i va caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes com a l'atzar, entre els arbres. Va deixar que els seus ulls es posessin com papallones en cada detall d'aquest paradís multicolor. Els seus ulls eran els d'un cercador, i potser per això va descobrir a sobre d'una de les pedres, aquella inscripció:
"Aquí descansa Abdul Tareg. Va viure 8 anys, 6 mesos, 2 semanasy 3 dies."
Es va esglaiar un poc a l'adonar-se que aquesta pedra no era tan sols una pedra, era una lapida. Va sentir pena al pensar que un nen de tan curta edat estigués enterrat en aquest lloc.
Mirant al seu al voltant l'home es va adonar que la pedra del costat tenia també una inscripció. Es va acostar a llegir-la; deia: "Aquí descansa Yamir Kalib. Va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes."
El cercador es va sentir terriblement abatut.
Aquest bonic lloc era un cementiri i cada pedra, una tomba. Una per una va llegir les lapides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort. Però el que més li va impactar va ser comprobar que el que més temps havia viscut sobrepassava apenas els 11 anys.
Embargat per un dolor terrible es va asseure y es va posar a plorar.
El cuidador del cementiri, que pasaba per allà, es va acostar. Ho va mirar plorar per una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar. "No, cap familiar" va dir el cercador.
Què passa en aquest poble? Quina cosa terrible hi ha en aquesta ciutat? Perquè tants nens morts enterrats en aquest lloc...? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent que els ha obligat a construir un cementiri de nens...?"
L'ancià va respondre: "Pot vostè asserenar-se. No hi ha tal maledicció. El que pasa és que aquí tenim un vell costum. Li explicaré ...
Quan un jove compleix quinze anys els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí penjant del coll. I es tradició entre nosaltres que a partir d'aquest moment, cada cop que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella, a l'esquerra, que va ser el gaudit i a la dreta,quant temps durà el goig."
Va conèixer a la seva núvia, i es va enamorar d'ella. Quant temps va durar aquesta passió enorme i el plaer de conèixer-la? una setmana..? dues.? tres semanas i mitja...?
I després, l'emoció del primer petó, la festa de noces, quant va durar l'alegria del matrimoni? dos dies...? una setmana..? I el casament dels seus amics...? I el viatge mes desitjat...? I el retrobament amb qui torna d'un país llunyà..?
Quant temps dura el gaudir d'aquestes sensacions...?
Hores..? dies...?
Així, anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim.
Quan algú mor és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps anotat, per a escriure'l sobre la seva tomba, perquè és, amic caminant, l'únic i veritable temps VISCUT.
" Viu intensament, i sanament, el present...
CARPE DIEM
Espero que us hagi agradat i a la vostre llibreta tingueu moltes hores, minuts i segons "realments viscuts"
Salutacions
Ahhh... tambe va per tu Akuariusss!!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
