| |
SAU
 dissabte 24/octubre/2009 - 06:31  1110  2
Un dels temes que sempre he volgut parlar és el de la música. Cadascú en té de preferida i de ignorada, però també ens serveix per saber com pot pensar o com és aquella persona segons el que escolta. La música ens diu moltes coses, s'ha de saber escoltar i entendre en cada moment.
Quan ets jove a vegades t'agrada tot, no t'agrada res o vas a ratxes i t'agrada coses diferents segons les modes, ambients que et mous o pel que et deixes influenciar en el moment. A mida que et vas fent gran, tot això parlo per mi i la meva percepció de les coses, et vas definint més a uns tipus més concrets, però amb les portes obertes a les coses noves que van sortint. I aquestes es poden anar afegir a les llistes de les que ja estan passades i que no tens ganes de que caiguin en l'oblit.
Jo m'he trobat en alguna època, sobretot entre el 14 i 20 anys, que si deia de veritat quina música m'agradava, m'haguessin pres per boig o ignorat. Tot per no creure en les músiques del moment i que tenien èxit. Jo aquí, allà els 14, crec que deuria ser el principi on em vaig adonar quines eren les cançons del passat que em començaven a marcar el meu propi camí musical i que continuen a l'actualitat. Crec que no vaig anar errat al seu moment. El meu grup preferit des de l'adolescència és SAU. Ara ja puc i vull dir-ho amb tota naturalitat. Doncs si senyor, és aquest i no un altre.
Quan vaig començar a sentir alguna cançó seva deuria ser quan tot just tenia uns 7 anys o així, tot sentint cantar la meva germana i una seva amiga que potser se la deurien voler aprendre i l'escoltaven i cantaven un cop darrere l'altre. Clar, jo en aquella època no en feia ni més ni menys d'això. Més tard anant al cotxe d'uns veïns del barri que em portaven tot sovint a Vic, vaig estar un temps que sempre posaven el seu casset i continuava sentint aquelles primeres cançons. Sé, que quan acabava d'arribar a casa caminant, anys 91 i 92, algun dia se m'havia enganxat alguna cançó i la cantava tot recordant alguna tornada. Aquí en vaig passar uns 3 o 4 anys que van sortir de la meva vida, no puc dir massa perquè, i allà als 14, que coincidia que el grup ja havia acabat, en vaig tornar a sentir una vegada en algun lloc i vaig recordar aquells temps i aquella veu sense saber massa de qui era. Em va portar bons records i m'alegrava sentir-ho.
Fins als 16 anys, a casa no havíem comprat mai cap reproductor de CD, i quan es va fer al cap d'un temps em vaig comprar un CD seu: "Quina Nit" i quan el vaig escoltar per primera vegada tot sencer, em va pujar de cop la meva autoestima, quina sensació! Això si, a casa no el podia posar gaire, ja que hi havia algú que em deia que escoltava música basura i pobre de mi si ho posava quan hi era ell. Gairebé m'havia d'amagar per escotar-lo o esperar que estigués sol. Ho feia així.
Potser és perquè sóc de la plana de Vic. Potser perquè són molt propers a mi, no ho sé. El fet era que la música d'aquells dos més la resta del grup que portaven el nom de SAU em van captivar i encara ho fa ara. Aquell rock català amb un ritme alegre, no sóc gaire entès en música, i combinat amb les lletres, me les llegia 3 cops seguits a vegades, feien una cançó que em tocava al fons del cor i alhora m'alegrava el dia o l'estat d'ànim del moment. Només amb aquell disc ja vaig entendre que qualsevol altre cançó seva m'agradaria. Quan en vaig descobrir més de seves, n'hi havia alguna que costava que m'entrés, però quan m'hi parava per entendre-la i seguir-la, cada cop m'agradava més. Ara al final ja m'agraden totes.
Jo no sóc gaire de comprar música, però amb aquest disc i per variar una mica em vaig anar comprant d'altre, però sempre han estat en català: Els Pets, Antònia Font, Duble Buble que és el més recent, i en Pep Sala.
Aquí està l'altre part del tema. Amb la mort de'n Carles Sabater i la conseqüent desaparició de SAU com a grup, també em vaig quedar amb allò de que les meves cançons eren les del passat. Però les coses van canviar a bé, quan en Pep Sala va continuar la seva carrera en solitari, més la banda es clar, i en començar a escoltar les seves noves cançons, vaig veure que per part meva tornava de nou una música semblant a la de SAU amb versions diferents, però amb un missatge i ritmes dels que m'agraden. Ara m'he aposentat molt en la música d'en Pep Sala com la meva de referència, tot i que com he dit abans, me'n agraden moltes més. Per anar bé que siguin catalanes som també en Feliu Ventura, Anton Abad, Pepet i Marieta, Antònia Font, Els Pets, Lax'n'busto ... I sense tancar les portes a les estrangeres que també sempre n'hi han de bones i que m'agraden, com les de la Julieta Venegas per exemple, o The Cranberries, alguna de Michael Jackson, Mike Oldfield, Boney M, i un llarg etcètera que a vegades no sé ni com es diuen.
Jo una mica em defineixo, tan en la música con en la manera de fer, de les coses que es feien entre els anys 80 i principis dels 90. Aquell estil característic és el que m'arriba millor el missatge i em fa passar més bones estones i no tan l'actual, sempre amb excepcions, que tanta tecnologia ficada allà, li ha fet perdre l'essència de la música com a vehicle transmissor de coses i sentiments sobretot. Aquest és el meu punt de vista.
De les meves cançons preferides? Doncs en podria anomenar moltes, però unes de representatives podrien ser: “Només ho faig per tu”, “Boig per tu”, “Poemes i promeses”, “La cançó de la noia”, “El tren de mitjanit”, “Amb la lluna a l'esquena”, “Petjades a la sorra” i una que no havia escoltat fins fa poc “Portal del temps”. Només són una petita mostra.
En definitiva, vull donar les gràcies a SAU i tots els seus components per haver fet d'aquest grup un referent a nivell català i per donar-me i espero que em doni tantes i tantes bones estones d'escoltar música.
Gràcies Pep i Carles. Gràcies SAU.
|
Contactes
Registra´t
