|
EL "HAS ESTATMOLT DE SORT" COM OFENSA
dissabte 24/octubre/2009 - 12:31 549 3
EL “HAS ESTAT MOLT DE SORT” COM OFENSA!
L’altre dia, mentre veia el València - Barça a un bar de Santa Coloma de Queralt, vaig assistir a un sainet divertidíssim.
Una parella jove està fruint d’un sopar més o menys romàntic. Ella xerra pels descosits i ell se la mira i no la veu. Ell, per no caure en temptacions idiotes, està d’esquena a la televisió i admira la seva xicota mentre els altres perdem el temps amb el Barça.
En aquestes és presenta un altre xicot alt i ben plantat i seu al costat de la mossa. Li fa un parell de petons, l’abraça i comencen a xerrar. El noi que estava amb la noia abans es posa vermell però no diu res. Es veu que té ganes de fotre-li un cop de puny però que ha decidit ser prudent. Que és prudent.
Però el sainet no va per on jo pensava. Resulta que el nouvingut no es vol lligar la noia sinó que li està recriminant que, quan es va trobar amb la noia amb la que surt el nou vingut, li va dir que ell havia estat molt de sort de sortir amb ella. A veure si m’explico: si A és la noia que estava al bar, b és el seu xicot, c és el nou vingut i d és la xicota del nouvingut, A li va dir a d que c tenia molta sort de sortir amb ella mentre b n’estava cada vegada més fins al pebrots que c interferís en el seu sopar...
C ve a dir: tenir sort vol dir que jo sóc com una merda i que d és molt més del que jo em mereixo. A diu que ella va dir això – que c havia estat molt de sort – amb la millor intenció del món i que ell s’ho havia pres per la part que punxa, quan ell ja sap que ella el considera un paio collonut, etc...
A mi moltes vegades m’han dit que he estat molt de sort i tot i que penso que la sort s’ha de buscar i que cal ajudar-la, en conjunt, penso que tenen raó. No em puc queixar de les cartes que m’ha donat la vida, malgrat que sempre aspires a tenir-ne de millors. Però seria un acte de sobèrbia i faltar a la veritat dir que tot el que tinc m’ho he guanyat a pols. No es així. Moltes coses, la majoria, m’han vingut donades.
I, finalment, encara que en aquest “estar de sort” hi pugui haver una mica d’enveja, penso que més val estar de sort que no pas ser un desgraciat, no? I penso que hi ha molta gent del planeta que ho és. Injustament potser són el revers de la moneda del afortunat que jo soc...
|
|
|