|
EXCURSIÓ A COLLSEROLA
divendres 23/octubre/2009 - 03:50 489 1
Les condicions que té Barcelona per ser una ciutat meravellosa se’ns fan avinents quan fem una excursió per Collserola, que és on els nostres besavis – si eren benestants – tenien les seves segones residències i, si eren menestrals, hi anaven a plegar bolets o cargols o a fer-hi costellades.
Jo encara recordo haver-hi anat a buscar cargols amb la meva à via i haver anat a Les Planes a fer-hi grans costellades.
Ara les coses han canviat, però només una mica. El parc d’atraccions del Tibidabo –mort i enterrat com està el de Montjuïc- ha quedat com l’únic de la ciutat i, per aquà i per allà s’han anat escampant masies arreu de la serra masies especialitzades en calçotades.
Es a dir, malgrat que les segones residències dels barcelonins s’han fet gairebé generals, Collserola continua sent un recurs d’esbarjo que tenim a mà . Potser ara els que més en gaudeixen són les classes altes de la ciutat que viuen a tocar a la serra i que aprofiten els seus moments de lleure per anar a fer futing a la carretera de les aigües ( on, de tant en tant, es topen amb el primer equip del Barça fent un passeig ).
Hem passat per Vila Joana, la darrera residència del Mossèn Cinto. Malgrat l’aire senyorÃvol de la casa, hom no pot deixar de pensar en l’amargor dels darrers anys del poeta, que hagué de morir per tornar-se a sentir estimat ( hi ha gent que mereixen resucitar per a que hi hagi una mica de justÃcia ).
Però on he tingut una experiència gairebé mÃstica és a la Torre de Collserola. No cal dir que no m’agrada gens la seva arquitectura eifelesca però, des de dalt, la panorà mica de la meva ciutat, amb el mar al fons, amb els seus dos rius, amb el seu cel tant clar, amb les quadrÃcules de l’Eixample, amb les agulles de la catedral, m’han fet posar la pell de gallina.
Des de dalt de la torre el Barcelonés, el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallés i fins i tot el Bages semblen una maqueta. I tu sembles un gegant, com el rei en Jacme dalt del cim de Sant Jeroni. Però la cosa va al revés, si més no en el meu cas...
|