Tornem a sentir... més apreci pels animals que per cert tipus de persones que duran el temps que estan amb tu i treuen el seu profit a la situació es comporten amb certa "normalitat" peró que despres, quan caduca aquesta necessitat efimera és desenmascaren i es comporten tal com són. Freds, distants i sobretot lamentablement patétics i simples.
Em sap tan greu veure que encara hi ha gent així. De tota manera vull reconeixer publicament que no passa res, jo els perdono de tot cor, que hi farem si són així. D'on no hi ha no hi pot raja, oi?
Tens raó, enpart... Ja que lamentablement hi ha gent que en el tot inclou el respecte i el sentit comú. Són d'aquest cassos dels que parlo. en aquells quan el simple contacte per necessitat es impossible i lamentablement patetic el panorama que et trobes ja que l'indiferencia gratuita i ridiculas sense motiu aparent és senzillament ridicul no et sembla?
quina és la versió de l'altre persona, no? perquè profit, en una relació, sigui del tipus que sigui, en treuen totes les parts i quan això s'acaba, tristement, o no, s'acaba tot.
"no sé pq es vol desfer del gat pq el seu company tingui al·lèrgia... segur que, quan ja no tinguin al gat, li agafarà al·lèrgia a ella, i se'n voldrà desfer també."
ho són, d'efímeres. Els animals ocupen una part de l'Univers compartida amb els humans. I ens semblem molt, també en els sentiments. Qui diu que els animals no tenen sentiments?
Cada un es com es... i la forma de prendren's la vida no es com ens han ensenyat. Nomes els valents podem tirar cap endevant trencant condicionaments, esquemes i d'altres que no han estat triats per nosaltres exclusivament.
Salutacions
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't