|
La travessa de la llacuna EstÃgia
dimecres 5/març/2008 - 08:30 972 0
Quan Odisseu i els seus companys deixaren endarrera la vulva de Menta, el seu vaixell baixà a una velocilat incontrolable en una mena d'elipsi d'aigues escumoses que els duïen devers les entranyes de la terra.
Tots els tripulants estaven espantats menys Zeus, que pensava que el seu germà era un ximple. Fins i tot ell, el rei dels Déus, s'estava marejant amb tantes voltes. Pel que fa als altres pensaven que en qualsevol moment el vaixell volcaria o xocaria i se'ls empassarien les aigues.
Després de centenars o potser mils de tombs i voltes, el vaixell aterrà -és una manera de dirÂ’ho- a la llacuna EstÃgia. No portà ven la moneda per entregar-li al barquer però tampoc no els hi va fer falta perquè amb l'impuls el vaixell ens deixà a l'altra riba de la llacuna.
Caront, el barquer es va indignar. Qui eren aquells intrusos que es col.laven al Hades sense pagar el peatges d'aquella manera tant impetuosa? Qui eren aquells que havien gosat fer el que no havia gosat fer ni Alexandre, ni César, ni Messalina, ni Cleòpatra?
Hi havia, però, tants morts per traspassar que no podia perseguir-los per donar-els hi el cà stic que mereixien per la seva insolència.
Avisà Hades - que en aquell moment estava violant per enèssima vegada Leuce- del que havia passat i després d'aguantar la `rà bia d'aquest per haver interromput el seu coit i haver deixat escapar un vaixells ple de difunts, Caront va tornar a la seva feina. Mentre atravessava els difunts nous de trinca ressonaven a les seves orelles els insults de Hades. Que era un idiota, un imbècil i un inútil que no servia ni per a fer de barquer a l'infern..
Hades desseguida va veure, però, que Zeus era entre els tripulants de la nau. Va endevinar inmediatament que el seu germà s'amagava d'Hera i es va posar a riure sorollosament. Ell sempre havia dominat els deeses i mortals amb les que havia fornicat, en canvi Zeus, el gran rei dels Déus, el senyor dels llamps, quan la seva dona s'emprenyava era un zero a l'esquerra, un titella sense gens de poder....
Aixà que donà pas franc al vaixell d'Odisseu i continuà allà on l'havia deixat la violació de Leuce.
.
|