| |
Tots "pe ca" la "catipal" !!!!
 dimecres 5/març/2008 - 02:31  1418  1
Fa dies que miro per la finestra, m’asento i intento imaginar que al pis del costat algú intenta descobrir-me sense que jo m’han adoni, encara que ell no sap que jo l’he agafat espiant-me. Camino pel carrer i intento que la gent note que sóc diferent i que de cop i volta algú se’n doni compte. M’agrada veure com la gent agafa la motxilla, com es rasca i fins hi tot com es mou. Tot em ve de nou intento veure les coses d’una perspectiva diferent i a vegades se’m fa difÃcil, potser perquè m’ho fico al cap com una meta intentant valdre’m per mi sola. Sola… em feia tanta por aquest concepte abans … i ara no queda més remei que acceptar les circumstancies, tot va i ve, coneixes i desconeixes tant fà cilment que sembla increïble. Deu ser bo això?. Se que sóc molt idealista, encara que cada cop menys, m’agrada imaginar-me coses amb qualsevol persona que passi per baix al balcó, de vegades veig parelles passejar abraçats donant-se petons sense parar i no puc dir que no em faci enveja o algú que només veure’l caminar desprèn seguretat i que no necessita a ningú per seguir endavant, potser sóc jo que depenc massa de la gent o que simplement tant que penso que se apreciar les petites coses, les que tinc més properes com puc ser jo mateixa no les valoro tant, sempre dic que el temps m’anirà canviant però si jo poses més de la meva part les coses anirien millor. He trencat molts valors que desde sempre havia cregut pel fet de canviar però mai pel fet de que jo ho hagués triat sinó perquè els esdeveniments m’han forçat a fer-ho.
|
Contactes
Registra´t
