|
MODA AL CARRER MANSO
dimecres 21/octubre/2009 - 05:14 688 0
Torno a casa després de anar a buscar la meva filla petita a ballet i em trobo que al carrer Manso, al davant de casa, estant fent una desfilada de moda i hi ha una gentada.
Trobem entre la gentada la meva filla gran i sa mare i ens quedem una estona a veure què passa.
El que passa és simple: hi ha una aliança entre els botiguers de roba del barri i l’ajuntament socialista pel tal de promocionar-se mútuament. Amb la crisi i l’estat actual de Barcelona no se sap quin dels dos està més fotut...
Però el cas és que jo no he estat mai a una desfilada de roba i m’hi quedo una estona. Sempre s’aprenen coses.,.
Recordo que vaig llegir fa molts anys un acudit al TBO que deia que els homes veiem les models nues i les dones veuen els vestits sense les dones. No ho sé. Però crec que alguna cosa hi ha d’això perquè, fet i fet, a mi la roba –fora de la llenceria- sempre m’ha importat un rave.
El que aprenc és que el que més m’agrada de les noies que desfilen no és tant el seu cos com la seva coqueteria, els seus suposats flirtejos amb els que les admirem, els seus ulls brillants, els seus gestos, les seves ganes de jugar, la seva manera de caminar més desimbolta que sensual...
Quan surten nois a la pasarela –sobre tot quan van en calçotets marcant paquet – les dones es veuen obligades a fer grans crits de satisfacció. Les dones han de fer dreceres per tal d’aconseguir l’alliberament sexual. I això està bé. Tot el que expressi bellesa, desig, està bé, malgrat que a Roma diguin que no.
|