| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA MEVA FILLA GRAN JA SURT AMB UN XICOT!!!!!
 dilluns 19/octubre/2009 - 02:14  455  6
Té catorze anys i ja té noviet. No està malament. Sa mare feia escarafalls, però jo penso que les persones som lliures i, en el fons, sempre tenim un ample marge de maniobra i, per tant, era millor saber que la nena tenia noviet i que nosaltres no hi està vem en contra, que no pas que s’haguessin d’amagar.
D’altra banda, jo penso que com més aviat els nois i les noies comencin a festejar, millor. Com més experiència tinguin, més sabran el que volen i més difÃcil serà que s’equivoquin. O, si més no, això és el que em diu la lògica.
Com que la meva filla em troba liberal vol que li posi lÃmits i n’hi poso: res de sexe, res d’alcohol, res de drogues i res de motos. La repregunta és que què vol dir sexe i la resposta és que sexe vol dir sexe, que és quelcom molt concret del cos femenà i masculÃ. Naturalment que sé que un dia traspassarà aquestes prohibicions – si més no jo no aspiro a que mori verge ni abstèmia, el tema de les motos més val que no i el tema de les drogues rotundament no- però crec que si ella demana lÃmits els hi has de donar. Al final, saltarà les barreres, com sa mare i jo les và rem saltar abans de casar-nos. Es natural. Jo només m’emprenyaré si passen coses que ella no vol.
Però no volia escriure sobre això, volia escriure sobre la felicitat amb que la meva filla gran ha arribat avui a casa després que l’acompanyés el noviet. Ha arribat flotant, amb un somrÃs d’orella a orella que ratificava que viu en el millor dels mons possibles i que totes les gallines li ponen. Xauxa o el ParadÃs deu ser quelcom semblant a això: la nostra primera setmana de prometatge quan ni tan sols albirà vem que un dia haurÃem de pagar factures o que haurÃem de discutir per la cosa més ximple. S’hauria de deturar el temps en aquest moment en que l’amor, en la seva innocència és perfecte.
I, a més, el xicot es viu. Porta a donar un tomb per les botigues cares de la part alta de Barcelona i li va dient si vol que li compri allò o allò altre. La tòtila de ma filla –que està enamorada- flipa de la categoria del seu promès però no gosa demanar-li que li compri res. Que diferent hagués anat la cosa si el seu acompanyant hagués estat jo, que m’hagués hagut d’hipotecar fins les orelles per a fer-la contenta i encara...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
