|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Ostres
|
|
|
Passem els dies
divendres 16/octubre/2009 - 06:25 897 8
Efectivament, la vida és un passar dia rere altre...fins arribar a la nostra mort. Avui ha mort Andrés Montes, comentarista de televisió que tot i que confonia Messi amb Mexi, o el Touré i l'Abidal i tal...tenia força gràcia amb els motes.
Perquè ara no em ve de gust fer un petit text sobre els meus pensaments i la mort. Potser que en fem un sobre la vida no?
Aquests dies descobreixo que no hi ha res més bo que tenir el cap ocupat amb alguna cosa; sigui feina, estudis, o coses de casa. Estar sol sense fer res és molt dur per la nostra ment. Penses i repenses, i filosofes sobre temes perillosos i sobre coses de la teva vida que et poden fer baixar l'autoestima o els ànims.
Cada matí aquests dies m'he aixecat i quan no he tingut res a fer m'he rallat. He pensat. Massa. En excés. Són masses hores pensant i donant voltes als temes per no arribar a cap conclusió bona. Un dels mètodes més eficaços de tortura dels alemanys i molts d'altres era deixar la persona sense dormir...que pensés i pensés i que com no ordena les idees ni els pensaments al no deixar-lo dormir acabava boig i morint.
És important doncs, ocupar-nos de coses estúpides de la vida que igual no tenen tanta importància com els temes filosòfics que podríem pensar. Però que adquireixen molta importància al permetre'ns mantenir-nos allunyats de temes perillosos, de conclusions que no porten enlloc.
Doncs, és important pensar en coses com la llista de la compra, quin llibre he de portar a devolució (pels que saben que treballo en una llibreria) o quin bus agafar. Són temes estúpids, però inmensament importants.
Així doncs, la vida és un rere pensament idiota rere pensament idiota que ens permeten no pensar en coses que ens fan mal. Perquè, curiós...el més idiota és el més feliç. Mai ho havíeu sentit?
La ignorància és felicitat. I el saber porta problemes.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Xocolata |
Ostres...
Sunday, October 18th 2009, 1:23 PM
No em prenguis el paper plis, jo sóc la reina de les reines de menjar-se el coco. I un dels meus desitjos més grans és que si torno a néixer ser ben tonta, però, tonta, tonta eh?
Ja veus nen, a la teva conclussió hi ha algú que hi ha arribat primer!
Però si vols que et sigui del tot sincera, et diré, que res és inútil, i pensar, encara que ens sembli una pèrdua de temps, segur que ens va bé i que a la llarga deu servir per alguna cosa, dic jo, no sé, encara que només sigui per allò de:
"Pienso, luego existo"
Petons Ostres, grans i tendres!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|