| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
Anis o cianur?
 dimecres 14/octubre/2009 - 05:39  1505  13
Ja gairabé no sortia al carrer. La pudor a carn autocomplaent era insportable.
El món estava millor en el ultim segle, era innegable. Pero tota aquella gent....tots rient, competint per ajudar a travessar a la velleta....
El jefe em rebia cada mati amb un sonor bon diaaa!!! i un cafetó acabat de fer....estupids....
El pitjor era anar a comprar. La dependenta anterior em peso que va ser substituida perque es va trencar la mandibula de tant somriure.....altres temps hagues pensat que anunciava algun dentrific o alguna merda així...avui es la nostre religió....
Els policies, aborrits, es dediquen a passejar saludant a tot quisqui,desarmats, per mantenir algun habit i per justificar la seva existencia...reminiscencies del passat....
Aixi transcurria la vida en el nostre planeta. Sense violencia, sense crim, tothom semblava feliç. El somriure era el gest facial per excelencia. Nomes faltava que sortissis de casa amb la tristor dibuixada a la cara perque qualsevol imbecil t'abraçes o un cotxe patrulla corres cap a tu per ajudar-te en el que fos....tot era tant.......empalagos...
Evidentment el meu pensament era politicament incorrecte. Si les autoritats es donessin comte de la meva disfuncio m'internarien una temporada en aquells hospitals. Alla et droguen per despres tenir-te durant dies tancat en un jardi amb piscines, els millors menjars sintetics, els millors serveis, el millor de tot i
aquell cony de robotes provocatives que no paren de amorrarse a tu....
Un suplici de sensacions positives insoportables per qualsevol.......huma?
Per sort no tot era cutofluix i orgasmes simulats en aquell mon. Com jo altres encara sentien el motor del odi i la rabia latent en el seu interior. Acostumavem a quedar al soterrani de una cerveseria en decadencia.
Alla baix podiem criticar, insultar i odiar a qui vulguessim en complerta llibertat. Per mi la millor terapia que hi podia haver....qui cony volia passar-se el somrient com un imbecil amb carencies hormonals o estar tancat tot el dia follant i menjant pels descosits en aquells refotuts hospitals...
Sovint quant la embriaguesa arriba als seu punt neuralgic ens donavem alguns cops de puny i ens inflingiem dolor. El dolor era una sensacio gairabe obsoleta en aquella societat. La majoria de gent passava per la vida sense sentir aquesta sensacio.....era aberrant....
Però que hi feia jo alla?
Jo no tenia sentit en aquell mon. Jo no en formava part. Que pintava jo alla?
En el fons la mort era la unica alegria que esperava d'aquella vida....la unica llibertat....en un mon inhumanament positiu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Ara no sé...,
Wednesday, October 14th 2009, 10:00 AM
ben bé, si parles d'un viatge al passat o al futur. Si parles del passat, millor no preocupar-te gaire, ja no ets a temps de corretgir-ho. Si parles del futur, fes alguna cosa important a la teva vida per sortir-te'n ràpid: canvia de feina, de parella, de casa....canvia de vida, no sé...però reacciona ja!!!!!!!!
fins aviat
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
