| |
Teoria del pèndol. Uns versets sobre les variacions de l'esperit seguint un ritme màgic!
 dimarts 14/agost/2007 - 09:21  1027  0
Està un pèl incomplet perquè no me'n recordo de quan el vaig escriure, però vaja. El to final és un pèl pessimista. En fi, segurament hi ha petites derrotes i victòries passatgeres que ens tranformen. De tota manera no deixem mai de jugar!
Pèndol
Pèndol vacil·lant,
de capritxoses oscil·lacions i de retorn segur.
Planta cara al temps,
i restableix-ne la dimensió
sincera i captivadora
del tremolós ritme humà.
Però no t'adormis,
ni permetis que ens adormim
veient els teus passos
perduts en l'eternitat.
Obre espais de claror,
mentre proclames al vent
tresors de jovenesa i de vellesa
perduts en l'escomesa,
mentre jugàvem sense saber
que la victòria és passatgera,
i la derrota és franca i és difícil.
Perquè només amb un obrir i tancar d'ulls
podem desxifrar el temps del temps,
noses i neguits indigestos
i misteris sagrats que traspuen senzillesa.
|
Contactes
Registra´t
