|
CASTELLS A L’AIRE
diumenge 11/octubre/2009 - 03:40 461 1
Tots tenim dret a construir castells a l’aire, només faltaria. No hi ha cap codi que ho prohibeixi. Cap codi prohibeix ser imbècil i em temo que malgrat que es prohibÃs, hi continuaria havent gent imbècil. Hi ha realitats que les lleis no poden canviar, per més bona voluntat que hi posin. I la naturalesa humana sembla que de moment n’és una, tot i que potser més endavant la ciència ens transformarà en un animal més presentable.
Ara bé: el que no es raonable és voler pujar als castells que em fet a l’aire i queixar-nos de l’hòstia que ens hem fotut perquè resulta que ens hem imaginat les escales. Sovint tinc la sensació que hi ha gent que pensa que té dret a fer realitat els seus somnis, tant si aquests afecten a terceres persones, com si afecten a un poble, una nació o un planeta sencer. I quan resulta que topen amb la seva pròpia mediocritat o, potser només amb la llibertat dels altres per engegar-los a dida, pensen que els hi han fet un gran greuge. I que tothom, à dhuc Déu, és culpable de la seva situació. .
No.
De la mateixa manera que una persona és culpable i responsable de les seves malalties –que són justes perquè tenen una causa i un efecte -, de la mateixa manera les hòsties morals que ens anem fotent a través del nostre pas per la terra són de tota justÃcia. Com més espavilats som, menys hòsties, simplement.
Això no vol pas dir que no hi hagi persones extraordinà ries en un à mbit de la seva vida i un desastre en un altre. Penso en els genials Poe o Dant, per exemple, que van deixar una obra immortal però no van saber viure. Pla, parlant de Dant, deia que ell no estava disposat a aconseguir la immortalitat a canvi de la misèria material. I tant que no.
Però la majoria no ens movem en aquests parà metres. La majoria ens movem en les aigües tèbies de la mediocritat i sabem que, per molt que ens hi esforcem, el que quedarà de nosaltres serà poca cosa o directament no-res. Llavors, intentar ser el mà xim de lúcid possible per tal de fruir de la vida i procurar que no et fotin no té excusa possible.
Qui vulgui un geni que llegeixi Homer. .
|