| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Catalunya... castellana!
 dissabte 10/octubre/2009 - 07:10  1108  16
Avui he llegit aquest article de l'Ernest Folch a l'Avui i crec que diu tantes coses en poques línies i tant incontestables que l'heu de llegir. Es pot parlar d'ideologies però quan tenim dades tant reals com aquestes, no hi ha discussió possible. El català a casa nostra està discriminat en tots els àmbits. Amb un estat propi tindrem el respecte que mereix la llengua.
ARTICLE:
No sóc liberal
Benvolgut lector, li demano un petit favor. Deixi sisplau un moment de llegir aquest article, vagi a la pàgina 47, faci una ullada ràpida i torni pacientment, per favor, a aquesta mateixa línia. Gràcies. Ha vist en diagonal la cartellera de la ciutat de Barcelona. No deu haver tingut temps, segur, de comptar totes les pel·lícules que fan aquesta setmana. En fan 234. Com que no ha tingut temps, segur, de veure res, li proposo una endevinalla: de les 234 pel·lícules, quantes creu que estan doblades al català? 123? 214? 54? 98? No, no n’ha endevinat cap. La resposta és: dues. 2. I encara que sembli un error, no ho és. Torni un moment a la pàgina 47 i veurà que no l’enganyo. I és que el que sembla una broma de mal gust, és una realitat tranquil·lament acceptada per tothom. Menys de l’1% de les pel·lícules que s’estrenen a Catalunya es doblen al català, que és el mateix que dir que més del 99% no ho estan.
No el molestaré més, però ara anirem a visitar mentalment uns quants llocs. Segur que si té fills alguna vegada ha pensat: ja que no vaig poder veure la pel·lícula en català, provem de comprar el DVD en català. Podríem anar a la botiga que tenim més a prop. Mirem a l’atzar l’última novetat, Hotel para perros. Mala sort. L’idioma és “inglés, español y portugués”. O provem alguns dels clàssics de Disney: 101 dálmatas, La sirenita o Dumbo. Mala sort també, no hi ha l’opció de veure-les en català. Provem amb les pel·lícules d’adults. Mala sort. O va, provem amb els documentals. Tampoc. Mala sort sempre.
Ara podríem tornar a casa i posar la televisió: el percentatge ha millorat una mica però no es faci il·lusions, menys del 20% dels canals són en català. Ara podríem també anar a agafar un AVE a la parada del Camp de Tarragona. A la llibreria, de manera visible, la proporció de català a castellà és més o menys de 10 a 1, i el mateix passa als aeroports, a les estacions de trens i a les terminals d’autobusos, llocs tots ells de concessió pública. Podríem també anar a qualsevol supermercat i completar així el tour del terror lingüístic. Ja ni ens plantegem que l’etiquetatge de productes es faci respectant que “el català és la llengua pròpia de Catalunya”. Comprar una llauna de tonyina etiquetada en català és senzillament una entelèquia, fins al punt que si la trobéssim arribaríem a casa, la guardaríem com una raresa i ni tan sols ens la menjaríem.
I és que portem tants anys amb la cantarella del mercat lliure, ens hem autoconvençut amb tanta convicció que no es pot actuar sobre l’empresa privada i hem dit tantes vegades que no podíem regular contra el mercat, que de tant repetir-ho ens hem pensat que era veritat. Països molt més avançats que el nostre ja fa temps que actuen contra el mercat per protegir la seva llengua i no passa res. A França troben el més natural del món defensar el seu cinema amb quotes. Aquí, en canvi, ens hem cregut l’argument que produir en diversos idiomes és un sobrecost inassumible i trobem normal que Danone, com explica la Plataforma per la Llengua, etiqueti en serbocroat o finès, llengües amb molts menys parlants que el català, i en canvi sigui incapaç de fer-ho en la llengua del país on té la seu.
Portem molts anys tenint paciència i sent educats, però són els mateixos anys que hem passat sense fer res. Ja hem vist que el mercat, per ell sol, tendeix a ser salvatge. Per tant, domestiquem-lo. El mercat no té les seves pròpies lleis, el mercat s’ha de sotmetre a les lleis. Em sembla molt bé que una empresa de refrescos pensi que no cal etiquetar en català, el que no pot ser és que l’hi tolerem. Un ciutadà qualsevol té dret a tenir una oferta equitativa en català i a no ser humiliat havent de recórrer quilòmetres per veure una pel·lícula en la seva pròpia llengua. És l’hora de les quotes a les pel·lícules, de les sancions a les empreses que no compleixen la normativa. Portem molts anys fent pedagogia i intentant convèncer a tothom, i no ho deixarem de fer. Però ara és l’hora d’actuar: de regular i, si cal, de prohibir.
Sí, ja sé que estic ofenent molts liberals. Sé també que la ideologia dominant proclama als quatre vents el lema Com menys Estat, millor; com menys intervenció, millor. Però el català és la llengua feble, i mentre n’hi ha uns que fan circular un acudit molt bo segons el qual el castellà està perseguit a Catalunya, la pura realitat és que a casa nostra és gairebé impossible fer una vida simplement bilingüe. Sovint oblidem que la millor llei que s’ha aprovat mai en aquest país és la més intervencionista de totes: la immersió lingüística. Una llei que posa quotes, obliga a ensenyar el català i evita temptacions en nom del pragmatisme. Si ho haguéssim deixat en mans del mercat, les escoles haurien optat massivament pel castellà. La bona notícia és que encara hi som a temps. Simplement hem de girar la frase i dir: Com més intervenció, millor. Demano perdó: no sóc liberal. Això sí, prometo revisar els meus principis el dia que vostè i jo puguem mirar la cartellera sense pensar-nos que ens han pres el pèl.
www.avui.cat
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ostres |
Eiii
Monday, October 12th 2009, 2:25 PM
És cert que el percentatge és inferior al castellà i que s'hauria d'arreglar d'alguna manera. He buscat un text referent al cinema en català, me l'he llegit i ja està, només he posat 4 dades. Del fet, no en sé massa, només que vaig fer una assignatura a la universitat anomenat "indústries culturals" en que es deia que el projecte en fer en català les pel·lícules era un desastre i que no valia la pena. Jo no estic tant d'acord. És un terme mig. Sembla que no acaba d'arrelar el català al cinema.
En quant a la proporció del 1% en castellà i la resta en català podria produir el mateix efecte que tens tu (Rasko) en tota aquella gent que prefereix el cinema en castellà.
Es tractaria, doncs, de provar-ho i veure quin efecte tindria en uns anys.
En quant a les televisions... hi ha una plataforma, que és la pública, que és la que té mes share a Catalunya en general i que té força canals. Els altres canals privats són de poca qualitat que recorren a pel·lícules dels anys 50 (vegi's 8tv) per agafar audiència. L'única manera, és don diner, i don diner a catalunya en el món de la televisió és Jaume Roures i Tatxo Benet i aquests...que si volguessin podrien fer un canal català.
|
|
sinn3rboy |
OSTRES...
Sunday, October 11th 2009, 2:29 PM
...deixa'm discutir-te un parell de coses d'aquest comunicat:
Aquests senyors del gremi no han realitzat cap enquesta entre tota la població catalana, amb la qual cosa no poden erigir-se en coneixedors empírics del tema.
Tampoc no es poden agafar a uns pocs exemples puntuals de pelis projectades simultàneament en diverses llengües, pel sol fet que canviar un costum de mercat com aquest és un procés llarg, no flor d'un dia.
D'altra banda, si bé és cert que els altres mitjans també marginen el català, també és cert que en el cinema la proporció és escandalosament inferior. És a dir, l'anomalía es produeix arreu, però en el cinema -percentualment- molt més.
Bastant absurd resulta argumentar com a exemple la recaudació de la peli VCBcn al TOP10, perquè no s'està discutint el tema fora de l'àmbit català; ni es té en compte el gran percentatge de població catalana -comparativament- que va al cinema; ni es té en compte que era una peli que tenia la capital catalana com un dels reclams.
Tampoc es pot argumentar que pelis en castellà poc comercials no són incloses en les comparacions. No expliquen perquè no doblen ni projecten aquestes mateixes pelis al català. És més: si tot i en castellà, no obtenen prous beneficis, perquè insisteixen en projectar-les...i en català, no?
Tema a part -que ells mateixos inclouen- no es pot argumentar que el seu sector ha caigut exclusivament per la pirateria. Més aviat puc imaginar que aquests últims anys, ha estat l'adopció del format americà (crispetes, begudes, etc), els abusius preus de les entrades, la crisis...i sobretot la mala qualitat general de les pelis, les que han provocat -i provocaràn- la profunda decadència que pateix el món del cinema comercial en general.
Com sempre, un sector empresarial privat no vol contribuïr a canviar una repressió IMPOSADA políticament fa anys, i que el temps s'ha encarregat de convertir en "un costum de tota la vida".
I o fan perquè els toca la butxaca: a més còpies a doblar, més cara surt la distribució...que no vol dir que no surti a compte.
Les coses no són tan fàcils com llegir un text, i crèure-s'el...Salutacions.
|
|
Rasko |
ostres,
Sunday, October 11th 2009, 2:17 PM
ei, gràcies per la documentació. Interessant. Si bé estic d'acord amb l'aspecte que és una empresa privada no estic d'acord que pugui fer el que vulgui. Una empresa que contamina per molts beneficis que tingui, alguna cosa s'ha de fer, oi?
Malgrat tot, penso que aquesta llei té un error. Primer, que 50% només en català és poc. Posem 99% en català durant uns anys com hem tingut durant tant de temps.... això si fora una llei amb cara i ulls. Dubto que la gent deixi d'anar al cinema. Segon, si fan la llei del 50% però les pel·lícules més taquilleres estan només en castellà, doncs no serveix de res. Perquè com bé deies en un comentari anterior, la gent se li fa estrany sentir amb català les estrelles de Hollywood).
Per últim, si tinguéssim un estat independent les distribuïdores de les pelis ja es cuidarien de tenir traduccions amb català. I com és que llengües amb molt menys parlants com el danès, finès, noruec, sí tinguin aquest reconeixement? Tenen un estat.
La independència de Catalunya és necessària per sobreviure a l'espoli fiscal (ja social) que Espanya ens provoca. Però tenir un estat, de retruc normalitzarà el fet que una pel·lícula estigui traduïda en la llengua nacional de Catalunya. Deixant de banda, que sempre que puc intento veure una peli en versió original (però a Manresa és com més que complicat això...) :S
Salut!
|
|
sinn3rboy |
CABRERO...
Sunday, October 11th 2009, 8:13 AM
No dic que la culpa sigui del "Tripi", sino dels polítics en general.
És més, la culpa és dels catalans per votar-los. No diu la dita que "un poble té els governants que es mereix?". Doncs crec que la cosa va per aquí.
39 anys (!!!) sentint els polítics catalans dient que defenseràn els nostres drets a Madrid; però després pacten amb qui pacten,i voten el que voten.
La independència ENS OBLIGARIA A OBLIGAR els nostres polítics a encarar els problemes d'una **** vegada: si no ho fan, doncs patada al cul a les eleccions. Perquè amb la independència, el vot tindria un efecte real; ara per ara, votis el que votis...tot s'acaba decidint a Madrid.
Lo de l'economia dels indepes potser ho comentes pel seu caràcter esquerrà-comunista d'alguns partidaris; o potser per no tenir programa al respecte; o qualsevulla altra cosa. Indica'm-ho si de cas (no sóc gaire bó veient certes metàfores...especialment les de les dones... :-) )
Sigui com sigui, veig la independència com l'eina per enllestir una millor economia, sobreviure com a poble...però sobretot per madurar com a nació.
Crec que ets sociòleg o alguna cosa relacionada amb el gremi "psico-". Perfecte. Estic segur que has diagnosticat diverses "alteracions mentals" en el poble català. I en el poble espanyol també, és clar! La independència és l'eina ideal per desfer-se de certes "neures" medievals que ambdues nacions pateixen profundament.
Estic segur que coincidiràs en algunes coses de les que dic. Ja em diràs.
Salutacions a tothom i que vagi bé la setmana...
|
|
Rasko |
a veure...
Saturday, October 10th 2009, 5:58 PM
msanc, certament que és una alegria que dos menuts parlin català a Catalunya! Aviat serem com els indis americans i els que parlem català serem tant "extraordinaris" que estarem als museus d'Història. Però sempre m'alegra que la gent que ve de fora s'integri i parli la llengua pròpia de Catalunya. No conec les classes d'acollida, però si és així, benvingudes siguin.
Ostres, quan al cinema en català que no té mercat? ets molt jove i potser no recordes que tv3 va néixer amb la mateixa por. Qui mirarà una televisió en català podien pensar? Quan van començar a fer pel·lícules de Hollywood, series memorables com JR, etc amb CATALÀ, tothom s'ho mirava i era un èxit. Però què hagués passat si mai hagués existit tv3 ni cap canal amb català? Doncs que es diria això tant ¿?¿? és que amb català no ens agrada sentir la Cameron Díaz. I des de quan la Cameron Díaz parla amb la llengua de la Lola Flores? a mi m'agradaria sentir-la amb VOSE.
Per altra banda, quan al cinema cal dir que la majoria de dobladors són catalans (ja que les principals empreses en aquest sentit són catalanes). No obstant, jo sóc partidari de fer cinema en versió original (com als països de mig europa cap amunt) i amb subtítols. Perquè el nivell d'anglès és patètic aquí.
I si, llastimosament la situació del català és molt lamentable a casa nostra i considero que calen actuacions molt més actives per part de les autoritats polítiques. És inconcebible que només un 1% de les pel·lícules siguin amb català i el 99% amb castellà. És inconcebible que parlar català sigui de segona categoria i el mercat només consideri llengües com el castellà! Ara, amb finès, danès, lituà, noruec, etc si que es doblin les pel·lícules i dvd's. Les minories s'han de protegir.
No es tracta d'imposar, es tracta de protegir. Imagina't una multinacional que està tallant la selva amazònica. Caldria prendre mesures o pensar que no cal intervenir?
Salut a totes i tots!
Salut a tots!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
