| |
NO ( WHAT’S THE NAME OF THE GAME?)
 dissabte 10/octubre/2009 - 03:47  480  0
Els partits polítics han de respondre de la legislació d’un país ja que són ells els que l’aproven. I en el tema del finançament dels partits polítics és que entre la llei aplicable i la realitat hi ha un abisme. Les campanyes electorals són caríssimes i els partits polítics necessiten més finançament del que tenen. Però no poden tenir-lo per la via legal i l’obtenen a través de tripijocs de tota mena. Comissions, suposats donatius, fundacions que funcionen en paral.lel als partits polítics, etc...
Quan l’Àngel Colom, referint-se a l’ajut que va rebre de Millet per tal de cancel.lar els deutes del PI deia que “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”, deia una veritat com un temple. I quan en López Burniol diu que la corrupció dels partits polítics és proporcional als pressupostos que fan servir, també.
En aquests moments entre els escàndols Millet, Gurtel i els informes la sensació que té el ciutadà és que al món polític no hi ha un pam de nét. I els mitjans de comunicació eleven la merda a categoria dia sí, dia també, com si fos la primera vegada que passés això i no hi haguéssin temes més importants i instructius per a informar als ciutadans.
Els partits polítics s’emparen en la legalitat – hi ha una cosa que es diu frau de llei, senyors! – dels seus actes a l’hora que s’escandalitzen de la corrupció del partit adversari. Només unes dimissions de segones espases del PP i res de tornar un cèntim d’euro.
El problema és estructural i ara mateix només el poden solucionar els polítics. Si no creen una llei de finançament dels partits que faci aquest tant transparent com ho és als USA sempre estarem topant amb la mateixa pedra, la mateixa demagògia i la mateixa hipocresia.
I, pel que fa als jutges, sembla que són encara més partidistes que els militants dels propis partits. Només s’ha de veure el que ha passant amb el president Camps a l’Audiència de València per adonar-se que si ens refiem d’aquest poder, ho tenim clar...
Res, que faré cas d’un amic meu i em faré apolític i llavors, tot i que les lleis les hauré d’obeir igualment i igualment hauré de pagar impostos, al menys no em faran mal cada vegada que la merda suri per tot arreu....
|
Contactes
Registra´t
