| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
BELLPRAT VILA DEL LLIBRE
 divendres 9/octubre/2009 - 03:57  1199  6
Bellprat és un poblet d’uns 25 habitants, sent generosos, que és a la comarca de l’Anoia a la frontera de la Conca de Barberà i la Segarra. Un d’aquells poblets escampats per la Catalunya interior on gairebé ni hi queden vells. Els qui resisteixen allà deu ser perquè no han trobat l’oportunitat de marxar o bé perquè la soledat i la generositat de l’espai i l’aire pur realment els hi agrada.
Crida l’atenció que precisament en un indret com aquest, teòricament deixat de la mà de Déu – vull dir de les administracions públiques – s’hi hagi muntat la Vila del llibre a Catalunya. I crida l’atenció la quantitat de gent que ens hem trobat – jo diria que si no hem arribat al miler de persones poc hi deu haver faltat – i la gran quantitat de cares conegudes que s’han abocat per a que la diada sortís bé. Els que sovint rondinem de les nafres, mancances i nyaps d’aquesta nacioneta de tant en tant també ens toca reconèixer que hi ha coses que es fan bé: ahir va ser el referèndum d’Arenys de Munt, avui la diada del llibre a Bellprat.
Hom es queda bocabadat de la quantitat d’activitats que hi ha muntades: un taller de enquadernació, un taller de novel.la negra, la presentació de quatre llibres amb els seus autors i un recital de Jaume Arnella. A més hi ha cinc parades de llibres –la majoria de segona mà -, un servei de bar i un servei de restaurant. I segur que em deixo alguna cosa.
De les presentacions dels llibres m’impressiona la de “Quiet” de Màrius Serra, dedicada al seu fill Lluís, malalt cerebral i traspassat el passat mes de juliol. El humanisme del Màrius, junt amb el seu talent narratiu i la seva oratòria sensacional em deixa literalment bocabadat.
La Maria Barbal – a la que passo a saludar i a que em dediqui “Espais de quietud”, un llibre extraordinari sobre alguns poblets abandonats del Pallars- és tota una altra cosa. Presenta la seva novel•la “Emma”, que recrea en ficció la vida de la senyora que va ser assassinada ara deu fer més o menys un any per una colla de brètols pijos a un caixer de la part alta de Barcelona.
Una escena divertida del dia fou veure el màgic Andreu demanant desesperadament la sal al menjador i fent mala cara a tot aquell que li deia que fes un truc de màgia i la fes aparèixer. Ja se sap que els humoristes, quan no actuen, de sentit del humor en solen tenir més aviat poc.
Em va agradar moltíssim Jaume Arnella, que és un cantant al que jo no havia vist actuar mai en públic. La seva manera de fer em va semblar molt brasseniana, però amb una mala llet pròpia i catalanesca que el fa ser original.
No dic quants llibres he comprat per no tenir remordiments de consciència.
Felicitats, Bellprat, segur que tornarem l’any que ve!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
