|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Ostres
|
|
|
Es fa dur
dijous 8/octubre/2009 - 01:30 983 11
Se'm fa dur.
És dur veure't per la xarxa com si res passés. Com si no hagués passat res. Els dos ens mantenim sense dir res, estem a 2 clicks però cap dels dos fa cap pas. No volem, ho evitem, estem millor. Ja fa 2 setmanes que vas dir prou. Que s'havia acabat la cosa. Un any esperant que et decidissis a veure'ns. Tu m'ho deies, volies quedar, i tant de volguer que mai ho vam fer. És dolorós, fa mal, veure't per la xarxa ben feliç.
Em fa mal, veure't. No ho sé pas. És estrany, abans ho desitjava i ara fujo. No vull. Em fa mal.
M'hagués agradat que t'haguessis decidit, que haguessis perdut un dia a la teva vida per fer-me una visita. Mai la vas fer. Jo vaig anar dos cops i no et vaig trobar.
La cosa està morta, i no puc reviure-la, sé que és dolent. Sé la teva resposta i sé que segurament haurà de passar molt temps perquè els dos accedim a dir un "hola". Si de veritat no em volies, ho hauries d'haver tallat de socarrel molt abans...tant abans que ja no sentís mal ara mateix. Que hagués reviscut la meva vida. Però la cosa està morta, morta com una roca. Inerta.
Em fa mal veure't al messenger...no vull borrar-te tampoc. Tampoc vull parlar-te. És estrany.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Ostres |
eii!
Thursday, October 8th 2009, 6:27 PM
Jajaja merci a tots!
Tot i això, borrar-la no ho faré. Sé que ha de passar molt temps fins que la cosa es normalitzi...però ja fa un temps vaig decidir que tema noies estaria tancat i que faria altres coses. I així estic molt feliç...
Però avui s'ha conectat... i m'he posat entre nerviós, tens, rallat...una sensació que només sento amb ella. I sí, ella segurament no va valorar prou tot ... tot el que vaig fer per ella...els viatges, les paraules, els fets, els missatges, perdudes, trucades...els e-mails que li enviava...
És complicat, he revisat l'última conversa i tant dura no era però...crec que el millor és que ens separem un bon temps, tant, que quant tornem a parlar ens expliquem les peripècies de la nostra vida.
Que bont vent i barca nova... i que la barca em condueixi a un lloc llunyà. Ja hi haurà temps per tornar.
Gràcies i sort! :D
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|