| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
"DIONISOS"
 dijous 8/octubre/2009 - 08:14  525  7
Si jo m’hagués d’apuntar a un Déu, si hagués de ser sacerdot d’una religió, si hagués d’adorar un ésser sobrenatural, ho tindria molt clar: em faria serf de Dionisos, al que els romans anomenarem Bacus, el Déu dels tiberis i les orgies.
Només dels deserts i dels cactus hebreus, de la pobresa mÃstica de les terres, podria sorgir l’idea que la gula i la luxúria siguin pecats capitals, sent com són necessitats capitals per a la supervivència de l’individu i de l’espècie.
I el que tampoc no s’entén és que Pau de Tars –aquell individu fanà tic i nefast per la llibertat – s’imposés en el dogma als patricis romans, ara esdevinguts bisbes i cardenals, oblidant els bons costums de DionÃs.
Es clar que una cosa era el que predicaven els mossens i una altra el que feien i, en aquest sentit, els Borja són un exemple prou evident de l’estela dionisÃaca del papat romà en les seves millors èpoques.
Al carrer Urgell de Barcelona hi ha un restaurant que es diu precisament Dionisios. De moment encara no organitzen orgies en honor del nostre Déu però sà que et serveixen unes menges i uns beures exquisits que el fan somriure des de l’Olimp.
La música grega – aquesta música que es va accelerant com dos cossos en el coit – esdevé massa sensual i tot. Hom té ganes de gaudir de tots els plaers a l’abast fins a les últimes conseqüències. Quina delÃcia, Dionisos, meu!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
UNA DELICIA!
Friday, October 9th 2009, 12:27 AM
El teu escrit, Persi.
Malauradament. jo vaig estar "marcat",
i encara em queden les petjades, de les normes
que vaig rebre de "Can Pitet" (els Hermanos de la
Bonanova). Els hi estic molt agraït per moltes coses,
però en aquest aspecte, em van deixar baldat per força temps.
T'admiro i envejo (sanament) el teu punt de vista.
No s'ha m'havÃa ocorregut mai, veure-ho com tu ho fas.
¡FANTÀSTIC!
De les orgÃes, bé, per a mÃ, ja són coses del passat.
Ara només gaudeixo de la música greca i dels balls
(a Sarasota, mig hora al nord de Venice, on tinc una caseta,
vaig a celebrar·hi la festa dels grecs, GLENDI, a l'esglesia
Ortodoxa de Santa Barbara, i faig el què puc ballant el
sirtaki i altres balls grecs)
No cal que et digui que et felicito i què
fruexis tot el què puguis, mentres i ets a temps,
Després... "que te quiten lo bailao!"
Una abraçada!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
