| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
per el cètic
 dijous 8/octubre/2009 - 02:52  713  12
Estimat company espero que aquestes lletres et deixin tranquil, l’erratica i el seu jo intern faran una jornada de portes obertes, a veure que surt.
Com fa la gent sàvia d’aquí m’he documentat ( però jo ho faig a la wiki que es pràctic i molt actual, no a partir de llibres de filosofia i psicologia que seria el més adient… soc de ciències)
Egocentrisme: és una actitud psicològica en la què l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d’allà els fenòmens.
Vista la definició doncs no, no soc egocèntrica, no em sento el centre de cap univers, moltes vegades ni del particular, em sento això si una peça més o menys necessària de diferents engranatges quotidians.
Però sentir-me el centre de l’univers no m’ha passat mai, potser està relacionat amb una baixa autoestima ( ja en parlaré més endavant) potser relacionat amb la necessitat que sento que tots els del meu voltant siguin feliços encara que de vegades sigui a costa de petites renuncies personals..
Soc bastant capaç de sentir empatia, entenc jo per això, de que soc capaç de posar-me en el lloc de l’altre, no de tots, clar. Hi ha posicions que em costen d’entendre i que se’m fa impossible mirar les coses des de segons quins angles molt obtusos. Però en general ho aconsegueixo. L’empatia per mi te una gradació, soc molt capaç de sentir-la a la feina, un xic menys amb els amics, i molt menys en família, on puc arribar a ser una mica l’ovella negra per les meves posicions sovint enrocades. Però jo no parlaria en aquest cas d’egocentrisme sinó d’una vulgar tossuderia.
Però potser reflexionant hi ha un altre accepció relacionada l’autoestima.
L'autoestima és l'apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts ( també segons el sr Wiki ;) )
Aquesta si que ha estat un cavall de batalla important i ha sofert sempre una bipolarització.
L’autoestima laboral, sempre alta, molt alta diria jo, que m’ha permès treballar des de la seguretat i la confiança en molts camps. I la pobre autoestima personal, que fins fa poc s’arrossegava i que amb un treball no poc costós de maduresa emocional, he aconseguit elevar , en els últims anys, a nivells bastants acceptables.
No soc cap xaiet tampoc, que rellegint el text semblo un teletubby, gasto mala llet i emotivitat a parts iguals, i soc molt visceral i passional en moltes coses, això fa que de vegades sigui molt insuportable, però estimat cètic, el que se’n diu egocèntrica NO.
I entenc que el teu personatge si que ho és o si més no te una autoestima tant elevada que li permet fer segons quins comentaris o afirmacions, la teva persona, com comentaves ahir segurament no, però jo només conec el personatge, per això vaig fer aquelles afirmacions...
I fins aquí els deures, espero que em posis bona nota, que si no la meva autoestima ho patirà ;P
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cetic |
juer....
Thursday, October 8th 2009, 5:26 AM
Ben explicat esta si senyora :P
El que esta clar es que el tema el tens mes que plantejat que es el que mola....com som? puffff.... que mes dona, la qüestio es plantejar-s'ho.
Com vam dir els conceptes de egocentrisme i autoestima son molt subjectius....
No t'enfadis amb el cavall...es un amor pero el gelos li poden, cada vegada que se'm acosta algu mira de cridar-me la atencio :P
Jo crec que per controlar el ego t'has d'estar posant en entredit constantment i aixo tant sols ho pots fer amb autoestima, la tendencia, crec jo, es que a falta de autoestima hi posem ego.....a mes autoestima te la barrufa si el mon gira al teu voltant o si estas prenent el sol......
De totes maneres crec que sempre portem algo de egocentrisme a dins. Primer perque som persones, segon perque es el que sents anant per aquet mon (a la feina, a una discusio xatera o a la hora de educar als fills,...) ni dic que siguem una especie de deu autsugegstionat pero si que tenim una tendencia natural al melic....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
