| |
M'han fet memòria.
 dimecres 7/octubre/2009 - 09:25  512  4
En el meu ultim bloc, un dels comentaris m'ha escrit un trocet d'aquest poema del Konstantinos Kavafis i mira, ves per on, q m'ha sortit de compartir-lo amb vosaltres.
Gracies Kyn, per obrir un racò dels meus records.
ÍTACA.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar q el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els lestrígons i els ciclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses q en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt,
si una emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els lestrígons i els ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà q els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima q els dreça davant teu.
Has de pregar q el camí sigui llarg.
Q siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!,
entraràs en un port q els teus ulls ignoraven.
(...)
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible q duri molts anys
i q ja siguis vell quan fondegis l'illa,
ris de tot el q hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar q t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat un bell viatge
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té q et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és q Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre q volen dir les Ítaques.
Abraçades d'aquelles q es noten i es senten.
:)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
