| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
Paraules
 dimecres 7/octubre/2009 - 06:08  536  6
En la meva innocent estupidesa, sempre havia cregut q les coses es poden arreglar parlant i raonant amb els altres, cosa q tb m'han ensenyat els meus progenitors. Però m'he adonat q a vegades, les paraules no serveixen per res, q són la música d'acompanyament d'una realitat incerta i llavors és quan hem d'actuar i demostrar les coses amb fets.
Les paraules, d'altres vegades són sorolls buits q es llencen enlaire pq es sap q pot resultar una harmonia agradable per qui escolta i q després s'esvaeixen com el fum d'un cigarret fumat amb ànsia.
Estic en un continu aprenentatge de tot i res alhora i em sorprenc dia a dia de les coses q encara em queden per aprendre. El millor de tot és q a cada dia q passa m'hi sento més capaç i més còmode amb les lliçons apreses.
Les meves passes, tranquil·les però segures, em porten a un futur incert q no tinc pressa per descubrir, amb el q bado a cada nou paisatge q em trobo davant.
Les coses ja no em sorprenen com abans, per això a vegades penso, tot rient-me amb mi mateixa, q m'agradaria tenir memòria de peix, per tornar a tenir la sensació de les primeres vegades, tot i q, possiblement, encara me'n queden per viure, hi ha moltes coses q encara no he fet.
Hi ha moments q em paro a mirar i escoltar...., intento descubrir si el q veig i sento van de la mà.
i sorprenentment, a vegades, només amb una mirada ja has entés totes les paraules q no han estat pronunciades.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
