| |
Cançons de bressol
 dissabte 1/març/2008 - 01:59  535  0
Sempre he pensat que entre les músiques que ens alegren o ens entristeixen, les cançons de bressol excel·leixen perquè no amaguen l'ou: són essencialment utilità ries.
Utilità ries i útils. Què hi ha de més lloable que submergir un infant en el son més profund i aquietador? Oi més quan l'angelet de Déu deu estar dotat d'uns pulmons extraordinaris que posats al servei de les seves cordes vocals poden acabar amb:
a) la nostra paciència
b) la nostra alegria de viure
c) la nostra confiança en el futur de la humanitat.
No sóc pas un expert en el tema, però gosaria dir que una de les més reeixides cançons de bressol és la que s'intitula "Ninna nanna malandrineddu" i que figura en un disc deliciós: "Omertà , onuri e sangu. La musica della mafia, vol II".
Heus-la acÃ:
Mireu com el meu fill és bell
com s'assembla a son pare.
Té els ulls de trapella
el cor estimat de sa mare.
Escolta bé què et dic
fill meu que has nascut orfe:
ells han mort ton pare amb traïdoria i infà mia.
Has de créixer de pressa i fer-te fort.
Aprèn l'art de les armes i la daga,
has de protegir l'honor de la famÃlia.
Petit meu, has de venjar ton pare.
Perdona'm aquestes paraules,
però no em puc resignar.
Ofega l'odi que porto al meu cor.
Fill, has de venjar ton pare.
I ara fes non, fes non non.
Perfecte. Tot un programa de vida inculcat des de la més tendra infantesa. Utilitarisme per partida doble: no tan sols fas dormir la canalla, sinó que amaneixes un futur que restableixi l'equilibri de sang.
Qui en donaria més?
Decididament, n'hi ha per treure's el barret.
|
Contactes
Registra´t
