| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siddharta
|
|
| |
EXHUMACIÓ DE LORCA
 dimarts 6/octubre/2009 - 02:50  1896  18
Prevista per finals d'octubre a Alfacar ( Granada ) fruit dels esforços de la ARMH, Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Granada. És un gran pas, no tant sols per ell, sinó pel que representa ...
CANCIÓN DEL JINETE
Córdoba.
Lejana y sola.
Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja.
AUNQUE SEPA LOS CAMINOS
YO NUNCA LLEGARÉ A CÓRDOBA.
Por el llano, por el viento,
jaca negra, luna roja.
La muerte me está mirando
desde las torres de Córdoba.
! Ay que camino tan largo !
! Ay mi jaca valerosa !
! Ay que la muerte me espera,
antes de llegar a Córdoba !
Córdoba.
Lejana y sola.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Miguel Hernández
Wednesday, October 7th 2009, 10:42 AM
va escriure bastant més poesia luterana, com tu dius Persi, que Lorca. "Poeta en Nueva York" pot ser considerat surrealista, però va escriure molta poesia de la que tu anomenes senzilla o popular, a banda del Romancero Gitano. Com a amant del teatre, et recomano "El Público", "Así que pasen 5 años" -la meva preferida- o tot el teatre dels títeres de catxiporra, que ell mateix acompanyava al piano, feia l'atrezzo i cantava llurs cançons.
Per a mi, el millor llibre de poesia que he llegit a ma vida, i amb molta diferència, és "Poeta en Nueva York": proveu a recitar-lo en un ambient plujòs, en veu alta. Paro ja, que m'emociono.
|
|
TomasM-Porta |
Pos jo no
Wednesday, October 7th 2009, 6:32 AM
Naturalment reconec que a Lorca el van assassinar i que es va perdre un home que podia haver donat a la literatura universal unes obres d'una qualitat inimaginable.
Però m'agrada molt més el seu teatre - el seu teatre clàssic, l'experimental, no- que la seva poesia. En general no m'agrada la poesia la poesia de Lorca, ni la de la generació del 27, ni la poesia culterana en general.
M'agrada la poesia realista i senzilla, entenedora. Penso en Antonio Machado, en Jorge Manrique, en l'Arcipreste de Hita. I no penso en Góngora, Ruben Darío o Manuel Machado.
Miguel Hernández i Quevedo, m'agraden malgrat tot...
|
|
clic |
morir
Wednesday, October 7th 2009, 6:21 AM
en una cuneta amb un tret al cap, i que et facin desaparèixer, com si pel que has lluitat fos una cosa miserable.
No és que sigui només perquè en Lorca sapigués enfilar paraules, és pels milers i milers de persones que han lluitat i lluiten, i són un número més, aquí, a Argentina, a Bangladesh... ningú sap que han mort, ni perquè, ni com.
matar així és pervers, és negar la dignitat.
Una vegada fa molts anys un home d'un poble petit va desaparèixer enmig d'una guerra. A la dona li van dir que el seu home havia marxat amb una altra dona perquè era un pendó roig depravat. La dona mai va saber res més i amb vergonya van passar els anys enterrant el seu record sota la pols de la vergonya.
Van passar molts i molts anys, i ja amb llibertat, perquè algú es va preocupar, la filla d'aquell home va preguntar pel seu pare, si se sabia on havia mort. El seu nom va aparèixer en els llistats del camp d'extermini de Gusen a Àustria. La dona va plorar pel que li havien arrebatat, amb ella, els que el van plorar d'amagat i tot un país de vençuts, els que l'havien matat també havien guanyat la batalla del silenci.
assies pel bloc Sid
|
|
siddharta |
Smilor perdona però ...
Wednesday, October 7th 2009, 4:28 AM
tendre, tendre, no ho és, és "duret" :
Les olives són verdes o negres, per ell el verd representava la mort; i ull les porta a la "alforja"!!! La lluna és vermella, la ferida... Parla sobre el defalliment, la impotència, el dolor, la fatalitat ( la fatalité ... ). Poques vegades en tant poc, s'ha dit tant !!! Quan arreu del món parlen del personatge d'Ofèlia, l'equiparen al personatge del Quixot i la mare de Bernarda (qui esta boig i qui no en un món de bojos, el sueño de la razón produce monstruos). I aquest gran home, com molts d'altres, està tirat com un gos en un marjal, en un marge, amb quatre persones més. Perpetuar tant de temps aquest tipus d'enterrament suposa perpetuar el seu assessinat.
|
|
Cabrero |
Sid, que em faràs plorar
Tuesday, October 6th 2009, 3:23 PM
Cito de memòria, i podria citar-ne molt, perquè a mi sí que em posa Federico:
Asesinado por el cielo,
entre las formas que huyen de las sierpes
y buscan el cristal
dejaré crecer mis cabellos.
¡Asesinado por el cielo¡
Amb motiu de la seva mort annunciada, l'Alberti, que no hi va anar, li va dedicar un conegut poema, cantat pel Paco Ibáñez:
Venid los que nunca
fuísteis a Granada.
Hay sangre caída,
sangre derramada.
Si algú vol parlar amb mi de Federico, aquí em trobarà.
I gràcies per recordar-te, Sid.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
