| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Epistola
 dimarts 6/octubre/2009 - 01:52  1821  17
Hola.
Potser em recodaran de blocs com 'Sabates Vermelles', 'Contrasentits' o 'El Meló Vietnamita'.
A qui pugui interessar:
Ara feia temps que no em deixava caure per aquests indrets, tot i que de tant en tant (més aviat poc que molt) anava llegint algunes de les seves apreciacions.
La veritat és que un motiu concret per no escriure (aquí) no hi ha hagut.
Ha estat una suma (i un parell de restes) de motius casuals que van fer que em cansés de plasmar les coses absurdes que volten al seu rotllo pel meu cap (de mida excessiva, tot i que força acorde amb la resta del meu físic (excepte aquella part tan varonil en la qual Nostre Senyor sol ser tan i tan graciós)).
Avui he preferit trpitjar aquest racó amb una carta i no amb un escrit.
Ho he cregut més idoni donada la intenció d'aquestes línies.
O, i també és possible, pot ser que sigui degut a que el contingut no donava per a més (ni per a menys).
M'agradaria referir-me, en aquesta carta, a tres comportaments habituals que succeeixen amb bastant de freqüència en aquest espai que compartim.
El primer d'ells seria el que El Señor Lobo, a Pulp Fiction, va batejar com el clàssic: 'deixem de menjar-nos les polles... '.
Resulta terriblement pesat llegir una i altra vegada lo supermegatxatxi que és la supermegapandi que hem muntat.
Un autèntic coñazo.
Sobretot per als que hem constatat que, després de la seva data de caducitat, arribaran els retrets i els ganivets a les esquenes.
Afegir a això que a la resta d'habitants d'aquest espai ens importa entre poc i menys lo supermecgatxatxi que sigui la seva supermegapandi, per si no ho havien percebut fins ara.
El segon assumpte que desitjaria comentar és el que comunament es denomina 'bipolaritat'.
Que, gairebé amb tota certesa, en el dia a dia és un detall que pot passar desapercebut per a uns ulls com els meus que sempre miren sense parar massa atenció.
Però que aquí aquest rollito del avui-et-parlo-i-demà-ja-no, fa de l'emissor una persona a meitat de camí entre el pallasso i el botxí.
Sobretot quan el receptor es passa pel folre tant que li parlin com que no.
El tercer, i darrer, tema que volia treure a col·lació és la falta de dedicació a l'hora d'escriure.
Realment els importa a vostès tan poc la impressió que puguin causar vostès mateixos de la seva persona?
Són incapaços de fixar-se ni una miqueta a l'hora de crear un text per mostrar-lo una mica treballat?
Joder, repassin abans d'enviar-lo, si us plau
Corregeixin si és necessari.
Tenen eines al seu ordinador per a això, facin vostès el favor.
O és així com ho fan tot en les seves vides?
Aconsegueixen que un se'n fastiguegi a la tercera línia de la seva lectura.
Utilitzin el maleït punt i a part de tant en tant amb un minim de coherència.
Que Saramago no ho fa mai, cert, però vostès no són Saramago.
I això és tot, de moment.
Un quan torna mai sol ser conscient que torna.
A l'igual succeeix quan un decideix marxar que, en no mirar enrere, tampoc no sap que s'allunya.
Salutacions.
A tant de tants de 2mil9.
p.d.: Si m'han de treure els ulls ara, no esperin el seu torn. El tercer que arribi no en trobarà ni un. Coses de l'anatomia...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
bugy |
Ais
Thursday, October 8th 2009, 6:18 AM
Quina alegria!!! Trobar-te per aquí un altre cop. Sembla que anem destapant parts fosques d´aquest xat, que hi són, encara que aparentment no es veigin, però ja treballa així la falsetat, d´amagat.
Però jo ( que no sóc ningú ) confio en la teva sobrada capacitat per saber qui és qui en aquest món virtual, i que no passis tothom pel mateix sadàs.
I amb el que dius de les faltes, doncs se que tens raó, però jo escric de cor i desde les entranyes molt sovint, per tan dòno més importancia a l´explosió de l´emoció que no pas a les formes, és el mateix que faig quan pinto, expreso sentiment, és un treball ràpid sense miraments. I si, jo sóc així poc pulideta, quan m´expreso.
Ah!! per cert, tenim un tema pendent...
Muakis.
|
|
zinc |
Ostres
Wednesday, October 7th 2009, 11:09 PM
Estic contenta,soc una ignorant feliç,ves que hi farém,no t´he entens i m´analegro(el missatge vull dir,potser no va amb mi).Pero si que he notat una cosa,pero com que no n´estic segura te la vull preguntar.
Tu ets un intelectual oi???,si la resposta es no estupendo,si es si, no aném bé.Sencillament(soc molt simplona),perque si jo fos un intelectual i sabes mes que els altres,procuraría ensenyar no criticar.
Espero acceptis la meva modesta opinió.Per cert la paraula trpitjar no l´he trovade al meu diccionari,M´he la pots ensenyar per favor??
Mercès
|
|
misselvis |
hola
Wednesday, October 7th 2009, 5:11 AM
Ets fantàstic, meravellós, brillant, volem un fill teu ja ja ja ja ja ja, apaaa que deus tenir l'ego pels núvols ja ja ja, tu a lo teu com sempre, l'escrit esta bé, ara, jo m'he quedat amb allò de que en tu tot és excessivament gran menys una part varonil , que això despista de la resta del bloc homeee, en fi, paci bosté un von dya, camon camon!!
|
|
n-uria |
Lliure Albir...
Tuesday, October 6th 2009, 3:28 PM
Diuen que hi ha cinc fases, als foros, als xats. Jo afegiria que a qualsevol relació, virtual o no.
1- Enganxe inicial però amb prudència: Aix, tot és meravellós, aquí!
2- Integració i augment de la confiança: Tot és més que meravellós. Genial!
3- Primeres mogudes i emprenyades.
4- Desencantament: Vaja, com ha canviat això. Ja no és el que era. Abans sí que…
5- N`hi ha dues, de fases aquí:
5a- Assentament: Res no és perfecte, els temps canvien, sigui com sigui em compensa ser aquí, en trec moltes coses que em fan sentir bé.
5b- Fugida: Marxo!
Gràcies pel teu escrit, B. De fet, gràcies per tot!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
