| |
85É ANIVERSARI DE LA MEVA SOGRA O DE SENECTUDE
 dilluns 5/octubre/2009 - 07:23  644  1
Va haver-hi un moment que a casa nostra hi vivien els meus sogres, la meva mare i la meva filla gran. Després va morir el meu sogre i va néixer la meva filla petita. Les dues à vies – ma mare i la meva sogra- prà cticament han viscut 12 anys a casa. Després ma mare es va morir i, finalment, la meva sogra va arribar a un estat de deteriorament psÃquic i fÃsic tal que và rem haver de dur-la a una residència, perquè no es podia quedar sola a casa i perquè el preu de tenir una persona amb ella – de fet tres persones, una cada vuit hores – es inassolible. I això que la residència on s’està no es precisament barata ( jo em pregunto com s’ho fan els vells en el seu estat que no tenen diners i dels que els seus fills se n’han oblidat).
Tot i que la meva sogra fou una dona dura de La Segarra, les meves relacions amb ella no foren dolentes. Molt aviat, quan ella va pretendre que jo deixés de fer polÃtica, li vaig dir que jo m’havia casat amb la seva filla i no amb ella i, a partir de llavors, no només em vaig guanyar el seu respecte sinó que em va començar a anomenar l’amo. I val a dir que per a ella l’amo no era només qui tenia el poder sinó qui, en tant que poderós, havia de rebre tots els seus favors –o quasi tots, entenguem-nos-. I aixà els seus serveis i regals envers mi van passar per davant als que feia a qualsevol altre membre de la famÃlia.
Aquest matà he passat per la residència a dur-li un parell de safates de pastes seques per tal que se les mengin a l’hora de dinar tot i celebrant el seu vuitanta-cinquè aniversari i també li he dut un llibre de fotografies perquè, ara que ja no se’n recorda de llegir, li agrada molt mirar-ne.
L’ambient a la residència no és desagradable tot i que la senectut fa estralls entre els vells. No diré que veus de tot però quasi. Persones que s’estiren, d’altres que no paren de cridar, moltes amb la mirada perdura, alguna que somriu, molts amb la mirada abstreta....
Fa pà nic pensar que en la generació dels nostres fills serà normal arribar a viure cent anys....
|
Contactes
Registra´t
