...("Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos,
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'emprempta que has deixat
sobre l'arena.")...
Fragment mai no escrit de SAFO
Carme Riera a l'introducció dels contes " Te deix, amor, la mar com a penyora"
Vaig llegir-lo quan encara ni era conscient de les etiquetes del gènere i el sexe, ni de les que la societat m’atorgava ni m'atorgaria més endavant.
Em va marcar profundament el concepte d’amor entre humanes.
Senzillament: Bellíssim.