Però... ben pensat....
la llibertat també podria ser...
aquella manera entremaliada de baixar les escales...
el gir versàtil...davant de les cruïlles no desitjades.
La llibertat és la caminata imprevista
en dies de pluja...
i l'humitat que festeja els ossos
davant del gest desitjat.
La llibertat és la derrota anunciada dels fantasmes
i el petó timid en el palmell de la mà.
La llibertat te gust a camí, a petjada,
a sorra amuntegada sobre el sediment del temps.
La llibertat és, en definitiva, un crit de guerra,
que sobreviu a oratges, a crepúscles...
sobreviu a l'amor i al desamor.
La llibertat...
mai claudica... ni s'identifica
no te pàtria....
la llibertat......