| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de difarem
|
|
| |
Títol de l'article
 dimarts 29/setembre/2009 - 01:27  710  12
¿Per què si, després d'experimentar durant tota la nostra vida que hi ha tantes realitats com persones, continuem jutjant aquells qui, per molt personatges públics que siguin, són persones tan humanes i tan vàlides com tu? ¿Qui sóc jo per criticar algú? ¿què sé jo de les circumstàncies dels altres? ¿Que no som tots iguals en la nostra condició humana?
¿Per què si, després d'experimentar durant tota la nostra vida que hi ha tantes realitats com persones, classifiquem les accions dels altres en dues possibilitats?: "fa bé", "fa malament". ¿Què sé jo de la seva essència? ¿Què sé jo de la seva creixença? Què sé jo de tot el context que envolta la seva acció? ¿Que potser jo m'he trobat en la situació de l'altre? ¿És que algú es pot trobar en la situació d'un altre, essent persones diferents, i havent viscut per tant coses, pares, vivències, VERITATS diferents?
¿Per què si, després d'experimentar durant tota la nostra vida que hi ha tantes
realitats com persones, ens creiem savis incorruptes i insuperables? ¿Casual i precisament jo, sóc la persona dotada per una estranya sort de saviesa única que em permet "saber" si els altres fan bé o malament? ¿I des de quan l'acció humana és, per si mateixa, o "bona" o "dolenta"? ¿És que no la tenim tots, la sensació de tenir raó? ¿És que no la diu tothom, la veritat, ja que la veritat depèn del fet MÉS la circumstància personal, perceptiva, temporal... de cadascú?
L'article és m'ha quedat molt lleig. Terrible!!! Però me n'importa el contingut!
Què hi farem Difarem...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Sarralenc,
Thursday, October 1st 2009, 4:32 AM
En primer lloc no he de disculpar-te res. He treballat amb criatures abusades sexualment pels seus familiars. I aquestes criatures feien el mateix, als sis anys, amb altres criatures perquè era el que havien après com a normal: sotmetre, dominar, jerarquitzar, imposar els seus desitjos, acomplir les seves “necessitats” sense tenir en compte l’altre.
El que cal, diria jo, és canviar el paradigma de pensament que ens fa creure que el meu INTERÈS en acomplir els meus desitjos és superior a l’ INTERÈS de qualsevol altre ésser viu en continuar vivint lliure i no ésser torturat.
Si ens posem a mirar els motius dels que consideren èticament correcte violar, assassinar, torturar, envair pobles, gasejar gais republicans jueus o animals, o el que sigui, sempre trobarem una neurosi o un motiu d’interès propi i egoista que el condueix a fer el que fa.
Si no canviem el paradigma de les nostres creences, el món no evolucionarà mai. O només ho farà (amb sort) quan el canvi climàtic hagi acabat amb el 15% de la població mundial com preveu l’Eudald Carbonell cap al 2050 o amb el 90% que preveu en Lovelock cap a la mateixa data (aquest inclou persones i altres animals). I veiem, llavors, que els nostres interessos no poden estar pel damunt dels interessos de tots els éssers vius. I precisament per la raó que deies: pq ens farem molt més mal a nosaltres mateixos com a individus i espècie del que ara estem fent a la resta d’individus i espècies.
Jo no jutjo la vida, només diferencio entre la vida que condueix a l'esperança que n'hi continui havent, i la que condueix a l'esperança de la destrucció d'ella mateixa.
|
|
sarralenc |
Em sembla què...
Wednesday, September 30th 2009, 5:12 PM
SÍ, què tots creiem què tenim raó.
Però esclar què no la tenim sempre.
A vegades la tenim i a vegades no la tenim.
Som humans, ens equivoquem i ho hauríem
de saber i recordar-lo.
Lo millor, crec jo, és no jutjar.
A mí, l'útim què voldría ser, és ser JUTGE.
Per "colmo" de mals, per a mí,
tinc un concepte, què no agrada quasi a ningú,
i és què, malgrat sembli una BARBARITAT
i una ABERRACIÓ, (i perdon-em Vegana)
pensand-ho molt he arribat a la conclusió de
què el "dolent", "l'assasí", el "violador",...
per a mí, em fa sortir tota la rabia del cos'
i la reacció inmediata és de que el matin,
que el torturin, que l'hi facin a ell el què
ell ha fet als altres....etc etc.
però, reposadament, em dic ¿ com
debía estar aquest criminal per fer això?
¿COM hauría de sentir-me JO, per arribar
a fer el què ha fet aquest desgraciat?
La veritat, crec que el mal què ha fet,
és MENYS què el què s'ha fet ELL MATEIX.
SÍ, fa rabia, el que fan molts d'aquests criminals,
depravats; però en el fons per a mí
em fan molta llàstima; per això, jo, jutge, MAI!
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
