| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Perdó
 dimarts 29/setembre/2009 - 09:22  951  24
Perdonar és un acte de bona voluntat, de voler mirar endavant. La rancúnia fa mal a qui la pateix, mai a qui la genera i per això és bo saber passar pàgina.
Té un alt contingut religiós, el tema de la ofensa i el perdó les emmarquem en la nostra tradició catòlica . Però està totalment integrada en el nostre llenguatge i fins i tot perdonem els que ens confessem totalment agnòstics.
Però hi ha dues modalitats de perdó.
- Perdonar i oblidar, hem de confiar amb la gent que diu que perdona i oblida, perquè mai sabrem si es una postura real o un voler ser comprensiu i generós a l’hora. Aquesta modalitat té el seu risc… Si oblides pots tornar a confiar i segurament algun dia hauràs de tornar a perdonar per la mateixa raó
- Perdonar i no oblidar: vol dir que no perdones? NO. Senzillament vol dir que retens els motius i les causes per les quals algú o alguns et van ferir. No ets menys sincer/a en l’acte de perdonar. Senzillament no oblides per què moltes vegades l’amnèsia dels fets passats no ens porten a res de bo. Recordar és necessari per identificar situacions ja viscudes i no tornar a caure en els mateixos errors.
Tot i que algú em pot titllar de pseudorancuniosa, he evolucionat… abans perdonava i oblidava… de fa un temps ençà encara soc capaç de perdonar però segons què ja no ho oblido i aquesta no amnèsia molta vegades m’impedeix avançar per certs camins, però d’altres em dona la seguretat que almenys no cometre tantes vegades els mateixos errors.
Quin serà el proper estadi? No perdonar directament?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
siddharta |
No voldria pas ...
Wednesday, September 30th 2009, 3:50 AM
semblar què donc lliçons a una persona què m'ha ensenyat tant com tu, Sarralenc. Tant sols volia reflexionar una mica sobre el tema ...
Per una part, és molt trist què persones què s'autodefineixen com a obertes de ment, etiquetin quelcom com a religió i ho descartin.
És perden una gran eina de reflexió. Va pel Cetic i el Cavall. :)
Quan és diu què el missatge d'Ell és radical, fins i tot ara, és justament per aquest punt. Però de fet, tota la seva vida esta portada als límits del límit. Ell parla dels enemics, curiosament, dins del Temple d'Herodes el Gran. I diu què estimar als amics seria senzill, i l'Amor ha d'anar molt més enllà ...
Per cert, al final pensareu què sóc una monja presbiteriana :P
Sobre estimar als enemics:
El què comentava anteriorment, t'ensenyen el què no vols ser o fer.
També t'ensenyen sobre un mateix, el què em provoquen. El punt negre què hi ha en cada un de nosaltres: de vanitat, orgull, odi, por, egoisme i rancúnia.
Per últim reitero el què em va dir un amic meu tot rient i el qual admiro molt: "El dia què no tingui enemics em començaré a preocupar ! És bo tenir enemics ! Et mantenen en forma !"
:)
|
|
cavallfort |
osti...
Wednesday, September 30th 2009, 3:22 AM
aquí arribes una mica tard a comentar, i la cort de savis no et deixen res a dir eh.
Jo, erràtica com q això del cristianisme no ho porto massa bé, et diria que no perdono si no q, disculpo (o no) i això si, quan m´equivoco, demano perdó però suposo q com un pur formulisme.
I lo d´oblidar, crec q no es decideix....pq de vegades vols i no pots, i a l´inrevés...
I no oblidis mai,estimadissima erràtica, q t´espero..., i no esperis mai q t´oblidi....(has vist q cursi q m´he aixecat avui??)
:-)
|
|
sarralenc |
Un detall
Tuesday, September 29th 2009, 9:01 PM
Això "d'estimar als teus enemics"
pot ser molt del Nou Testament, però
per a mí, NO!
Demanar-me que estimi als meus enemics,
per a mí, és CONTRA NATURA
és com si em demanessin que camini
de cap per avall, amb les mans, i aixecant
els peus enlaire, com alguns gimnastes,
malaberistes o saltimbanquis. ;- )
|
|
sarralenc |
Doncs jo no m'ho penso gens.
Tuesday, September 29th 2009, 8:48 PM
Per què? No ho sé;
potser és EGOISME.
No sé com vaig arribar a escollir el meu
OBJECTIU, lema, motto, o norma de vida,
però me la vaig escollir, me la dic constantment,
i com dic, potser per egoísme (perque em fa sentir més bé)
però faig tot el possible per viure d'acord al
que m'he proposat:
AGRAEIX
PERDONA
NO TEMIS
NO ODIS.
Quan dic PERDONA, vull dir perdonar
de tot cor, sense guardar rancunia.
Coste, però crec que ho aconsegueixo.
FRANCO! Tens raó Rasko, un pudrit, però
sí, el perdono. Mai el defensaré, diré totes les
pestes d'ell; però, malgrat em coste, no guardo
resentiment. Qui diu Franco, posa el pitjor de
les persones conegudes. La rebutjo de tot cor,
però, la perdono i no l'odio. LLuitaré contra ella
(tots els enemics de Catalunya, tots els què
abusen dels pobres i dèbils, tots els que
enganyen als altres amb mala fé--hom pot enganyar
a altres per estar errat, com ho puc estar jo--
però faré tot el possible per PERDONAR-LOS
I NO ODIAR-LOS)
No em poso a analitzar, si ho faig per "ser bo"
o per seguir la "doctrina de l'esglesia" o per
"ètica', no,no m'importe el motiu o les raons,
ho faig perque ho vull fer, i ho vull fer
perque em SENTO MILLOR!
¿EGOISME? doncs si ho és, que ho sigui!
Una abraçada
|
|
msanc |
Perdonar???
Tuesday, September 29th 2009, 4:12 PM
Jo et perdono!!!!! uffffffffffffffffff, sona fatal, erratica, no m'agrada, nonononon, i no pel que significa, sinó pels que l'utilitzen...Més aviat, crec que s'ha d'oblidar i punto. Si et fan una de grossa i tens afecte per la persona que t'ho ha fet, el millor és oblidar.
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
