| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Prejudicis
 dimarts 29/setembre/2009 - 04:21  642  21
Tinc una discussió una mica aspra amb una amiga sobre el com estarà o deixarà d’estar en Fèlix Millet a la presó. Segons ella, quan els poderosos ingressen a la presó tenen privilegis i viuen si fa no fa com a un hotel. Segons jo, que he visitat unes quantes presons perquè estic apuntat al torn d’ofici de dret penitenciari del col.legi d’advocats de Barcelona als poderosos, a les presons, se’ls tracta igual que als altres, primer, perquè seria escandalós que no fos aixà i, segon, perquè ja han deixat de ser poderosos.
La meva contrincant dialèctica reconeix que ella mai no ha estat a cap presó i que ha recollit la seva informació dels mitjans de comunicació. Quan jo intento indagar de quin mitjà de comunicació tampoc no pot concretar i la discussió es talla d’una manera un pèl desagradable. Es evident que té prejudicis.
Però jo també tinc prejudicis. Fet i fet, mai no he tingut cap client de la categoria econòmico-social del senyor Millet fent dret penitenciari i, per tant, jo puc donar fe de com estan els presos que necessiten un advocat d’ofici però no d’aquells que utilitzen els despatxos de més prestigi de Barcelona.
Aquesta reflexió em porta al que com advocat ja sé: que vivim en un oceà de prejudicis i que aquell que és més hà bil dialècticament és qui aconsegueix que el seu prejudici venci. I fins i tot pot ser que aquell qui sap la veritat, al no ser potent retòricament, no aconsegueixi que els altres se l’acceptin.
Malgrat tot, penso, seria una bogeria voler desterrar de nosaltres tots els prejudicis perquè llavors haurÃem d’anar a investigar cada una de les veritats que formen part de LA VERITAT per tal de poder funcionar. I per això ens falta temps, espai, coneixements i lucidesa.
L’actitud, per tant, hauria de ser no mostrar-se intolerant, no mostrar-se tancat en els propis prejudicis, escoltar i observar, voler aprendre del que diuen els altres i rectificar, que diuen que es de savis, això sÃ, si el nostre orgull ens ho permet i si la veritat a la que hem vist les orelles no cavalca devers nosaltres amb masses fums i à nims de venjança.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
PREJUDICIS
Wednesday, September 30th 2009, 4:37 PM
Allà pel 1965, tenÃa llavors uns 37 anys,
estava a Nova York. Hi havÃa anat perquè,
en un cop de sort, des El Salvador havÃa posat uns estalvis
en unes accions (Syntex) què acabaven de treure la
pÃndola anticonceptiva. Quinze dÃes després de
comprar les accions havÃa guanyat $15,000.
El què guanyava jo llavors en tot l'any treballant
al Banc. Vaig renunciar de la feina i cap a New York!
Cregut que tot era bufar i fer ampolles,
anava a 70 Pine Street, pocs metres avall
de l'estatua d'en George Washington i de
NY Stock Exchange,a les oficines de Merrill Lynch,
Pierce, Fenner & Bean (després el Bean va ser
substituit pel Smith) al "Board Room" on
estavem tots els que miravem "la cinta"
(the tape) a la pared amb el moviment de
totes les transaccions de la Borsa de Nova York.
El "public" a la sala era majoritariament, gent "gran"
conservadors, republicans, fumaven puros i
tots eren "savis" tots predÃen el què farÃa el mercat.
A migdÃa els restaurants i menjadors de la zona estaven
plens "a reventar". Jo anava a un menjadoret, el
"Chock-full-O'nuts" a pocs metres d'allà al Water Street.
Molt net, servit només per noies negres, joves amb el cosets
ben marcats i no acceptaven propines. No tenien cadires,
ni taules,només taburets i barra. Radera de cada taburet,
a migdÃa sempre i havien dues o tres persones fent cúa.
Mentres esperava el meu torn, un dÃa un dels clients es va
empipar molt per la "tardança" en ser atès. En aquell moment
s'em va ocorrer pensar ¿a què l'hi deu donar la "culpa" aquest
senyor? Tot dependrà de la mena de "PREJUDICI" del què
pateixi. Si és contra els negres, què era molt frequent, dirÃ
"Esclar, aquets negres no hi pots confiar, són uns ganduls"
si és contra les dones, "es què aquestes dones només pensen
en què farà n al sortir de la feina" si és contra el jovent,
" es que avui en dÃa el joven no serveix per res, no és responsable"
i si el client es extranger (què n'hi havÃen força) " es que
aquets americans no tenen idea de lo que és sevir".
AixÃ, segons el prejudici del que patim, ens busquém
"l'explicació" de moltes coses; i a vegades cap d'elles
és la real!
D'en Millet, com d'altres delinquents (?) de categorÃa(?)
no tinc la més petita idea si els tracten o no igual que als demés.
La veritat què no haurÃe de ser; però no em preocupa gaire.
Una abraçada
|
|
sinn3rboy |
Tornant al tema principal..
Tuesday, September 29th 2009, 12:04 PM
...jo tampo crec que fotin en Millet a la presó.
I no li fotarà n, per què sap masses coses lletjes sobre funcionaris, polÃtics i demés llopada implicada en la corrupció.
També estic d'acord en lo d'en Persi, segons lo qual en un tribunal guanya el més hà bil, no el més just (segons la meva interpretació de les teves paraules).
En el que no estic d'acord, és en lo de no poder analitzar les Veritats. Sòcrates ho va fer, i va arribar a la conclusió "que només sabia que no sabia res". O que no podia estar segur -SEGUR de debó- de res, vaja. I a partir d'aquà va començar a ser encara més obert, més tolerant, més escoltador i més observador. I va arribar a la seguretat de moltes "veritats 2.0".
- Oh, Sòcrates...què n'ets, de gran!- va dir Plató.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
