| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
POE - 1- WILLIAM WILSON
 dilluns 28/setembre/2009 - 05:37  522  5
Quan ens mirem al mirall, tots tenim el nostre doble. Quan fem allò que abans se’n deia examen de consciència, tots tenim el nostre doble.
Tots tenim el nostre William Williamson, la nostra Joan Joansdauther, disposat – disposat a traure’ns els colors a la cara i a l’à nima quan comparem el que pensem, el que diem que pensem i el que fem.
Es un embolic desagradable que fa bona aquella frase de Tolstoi que diu que els més feliços són els indefeliços. Quan menys penses més feliç ets. A no ser, és clar, que duguis els teus pensaments al camp de la ciència i per moltes coses que passin els tinguis ben apartats dels boscos on pots prendre mal: les selves de l’ètica i de l’estètica.
Jo sóc William Willson, tu els Joan Joansdauther. No hi podem fer res. Carreguem el nostre doble que ens fereix minut a minut, hora a hora, dia a dia. Sempre està disposat a posar el dit en la llaga de les nostres contradiccions, com el fill més inmisericòrde. Ja passa.
Es per això que no coneixem ningú que s’admiri de debò, ningú que, de poder triar parella, es triés el mateix; no, tothom busca el seu complementari. Si hom és William Willson busca la seva Joan Joandauther i si hom es Joan Joansdauther busca el seu William Wilson.
Tota la nostra vida es una lluita desesperadÃssima per tal de fugir de nosaltres mateixos i convèncer-nos que només som una il.lusió que no té la culpa de res.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
