|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Vegana
|
|
|
27/9/1975
diumenge 27/setembre/2009 - 09:19 613 6
A l’alba a Burgos, Madrid, Barcelona, el franquisme comet els seus darrers assassinats amb individus que volien viure.
11/11/2007
A l’alba a Madrid, un feixista militar clava una punyalada directa al cor d'en Carlos, un antifa al que la seva mare diu que només sabia que estar al costat dels més desafavorits, tots ells individus que volien viure.
XX/XX/XXXX
A l’alba arreu del món, més de 120 milions de criatures són assassinades cada dia per la indústria de la mort, a la que la nostra raó, necessitat, utilitarisme, ús, argumentació, creences i interès justifica. Totes elles són criatures que volien viure.
Maldito baile de muertos
www.youtube.com
Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.
Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.
Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.
Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
Rdk
Tuesday, September 29th 2009, 9:17 AM
Col·lega,
Nononono... jo no t’he ensenyat res... jo només reparteixo idees que altres persones que estimo em regalen a mi... si tu has trobat en aquesta frase algun sentit per a tu, és pq ja la duies dins. Només et faltava, potser, que algú et regalés les paraules.
I piles recarregant-se, malgrat el dolor de la pèrdua d’una vida més, d’una agonia horrible, de la sensació que davant de la maldat d’algunes persones, a banda de fer-me créixer l’odi pel patiment immens que causen, em fan créixer les ganes de lluitar per que cap altra individu, tingui l’aspecte que tingui, tingui una mort tant horrible com ells o com l’estimada Moni, o com tantes germanes de vida.
Un petonàs immens
|
|
Cabrero |
Aquesta cancó, Vegana,
Sunday, September 27th 2009, 2:52 PM
la canto de vegades per buleries gitanes, quan em reuneixo amb la vella guàrdia llibertària. Les buleries aquestes, cantades com les antigues buleries de Jerez, s'han de cantar plorant per a que surtin bé. M'ho va explicar un gitano vell, i l'hi vaig fer cas.
Quan estic molt trist, o em recordo d'ell i de la gent del MIL, em vé el poema als llavis.
Salut, anarquia i amor infinit
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|