|
Esforçar-se o estimar.
dissabte 26/setembre/2009 - 05:49 1600 2
-...
- M'he esforçat tant en aquesta relació...
- Si has hagut de fer tants esforços, entenc que no funciona.
- Coi, tu sempre simplificant.
- La estimació no és directament proporcional a cap tipus d'esforç.
- La estimació no, però la convivència sí.
- Doncs ja està. Estimeu-vos sense conviure.
- No crec que funcionés.
-...
- Ja està?
- Què vols que et digui, que et compris roba sexi? Que et busquis un amant?
- Tampoc és això...!
- Em parles de la relació com d'una empresa, tu diràs.
- De fet s'hi assembla, no?
- Una relació basada en programar el futur?! no té res a veure amb gaudir d'un sentiment compartit.
- Dit així, sembla que dones per fet que no hi ha sentiments...
- En els casos de societats, sí, al principi, però amb el temps, aquella espontaneïtat i gràcia originals que ho omplien tot, esdevé dèbit, crèdit i saldo. No hi ha moneda de canvi per als sentiments.
- I quan s'acaben...
- Quan s'acaben, algú perd l'equilibri, cau, i toca alçar-se de nou. L'impuls de l'instint de supervivència. La dependència emocional o física trastoca; fins al punt que hi ha qui es posa pebre als ulls i la ferida.
- Ja és ben difícil, ja.
- Nena, hi ha rebaixes a la botiga de llenceria, hahahahaaaa!
- Seràs mala pt! Hahahahahaha!
|
|
|