| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CONTRA LA MERCÈ I ALTRES FESTES POPULARS BARCELONINES.
 divendres 25/setembre/2009 - 02:53  431  5
Pel meu gust Barcelona és una ciutat esplèndida. Pots anar als banys durant cinc mesos llargs, te una temperatura paradisià tica ( excepte a l’estiu, que la calitja es excessiva sense arribar, però, a les temperatures infernals d’altres indrets del planeta ), una gastronomia és la millor del món, unes muntanyes que la volten encisadores, una vida cultural de primera lÃnea, una vida nocturna importantÃssima, uns passeigs elegants, unes senyores espavilades i més o menys liberals i uns senyors que procurem fer joc amb tot plegat.
Estic convençut que és una sort i un plaer viure aquÃ. Que vivim en una mena d’Amsterdam del sud. I si bé és cert que ens manca la seva independència i els seus canals, només per les nostres senyores, el nostre clima, la nostra mar i la nostra gastronomia girem amb escreix el pes de la balança. Per això els holandesos intel.ligents com en Johann Cruyff es queden a viure aquÃ.
Però hi ha dies que aquest invent a l’hora genial, entremaliat i plà cid que és Barcelona perd el senderi i esdevé una ciutat incomodÃssima. I això no li passa els dies de feina, sinó justament els dies de festa. Els dies en que Barcelona es veu en l’obligació de celebrar quelcom.
Llavors Barcelona és un autèntic pal, com una sogra pesadÃssima, inquisitorial, repel•lent i sà via. Com una esposa rondinaire i plusquamperfecta. Com una filla sempre a punt de corregir i fer callar al seu pare.
En aquests dies que teòricament haurÃem de fruir de la nostra ciutat els barcelonins ens tornem ximples i anem tots als mateixos llocs. Fem unes cues llarguÃssimes per a que als nostres fills els hi facin tres pintades a la cara, hem d’intentar que el coll ens creixi com els de les girafes si volem veure alguna cosa, tornem a casa amb els peus farcits de trepitjades i cops de colze i encara estem de sort si no ens foten la cartera.
No, això no és seriós.
A no ser que es tracti de demostrar el bé que vivim aquà quan no tenim l’obligació de celebrar res.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
yolandaba |
I encara gracies si no has d'agafar
Friday, September 25th 2009, 6:13 PM
Doncs si.. ja pots sentir-te afortunat si aquests dies de les festes de la merçé, en que tots voleu fer tot a la mateixa hora, no has de agafar el metro.
Si la sensació de "sardina en llauna" te un punt alt, a les hores puntes per anar a currar, no vulguis ni saber com es posa el metro quan hi ha algun acte que mou nens, pares, avis i avies a la mateixa hora.
Ahir dia de la merçé vaig haver de baixar a currar al moll de la fusta, quan vaig agafar el metro, linea groga, a la parada de Urquinaona ja venia força ple d'humanitat. (Nens, pares, mares, avis i avies i per descomptat els que com jo, anavem a currar) El xivarri era poc menys que "ensordecedor", el "apretujamiento" era digne del millor tetris.
Per sort, nomes vaig haver de "patir-ho" una parada, perque la gent en massa com si fos una marea humana de diferents tamanys, formes i colors van començar a sortir dels vagons.
Qui diria que tota aquella gentada feia tan sols uns segons abans estaven compartint el mateix espai vital que jo. (on queda la por per la Grip A?)
El metro no va ser capaç de sortir de la estació fins que l'andana no va tornar a "la vista", havia desaparescut literaltment sota els peus de centenars de persones que ... segons vaig escoltar .. anaven a veure els trabucaires que començaven a les 12!
Vaig arribar al meu lloc de treball esgotada i aixó que encara tenia 10 hores per devant d'atendre i servir a un public que de nou.. vindrien tots alhora i voldrien ser atessos al moment.
Pero el millor que jo puc fer per sortir d'aquestes situacions en les que entren ganes de sortir correns, es posar el meu millor somriure i atendre i escoltar a cada persona com el que es.. i com el que som, unics en el mon, encara que de vegades ens donem compte, que com nosaltres hi han milers de persones que pensem o volem, fer i estar al mateix lloc i a la mateixa hora i no trobar-nos. Aixó seria posible? jajajaja
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
