| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Jo no vull
 dijous 24/setembre/2009 - 03:36  595  18
Ahir algú em va dir: Tu no maduraràs mai….. I què!¡
Jo no vull madurar, dins el continu d’obligacions estàndards que se’ns pressuposa als éssers humans hi ha l’obligació de madurar.
I em pregunto, què és madurar?, per molta gent madurar es assolir un status i un tipus de comportament associat a l’avorriment més absurd, als convencionalismes socials i a una correcció associada a l’edat que ens marca el nostre document d’identitat.
Quan em ve d’imatge de la maduresa al cap, no puc evitar de veure un préssec aixafat al terra de qualsevol camp de presseguers, aquell pobre ha madurat tant que s’ha acabat despenjant de l’arbre i s’ha esclafat al terra.
Segurament el fet d’estar en mig d’adolescents un bon grapat d’hores al dia fa que segons quins trets es puguin acabar encomanant com si es tractés d’un virus qualsevol. Però la immaduresa adulta es un tret per reivindicar.
Reivindico la immaduresa responsable, la immaduresa feliç, la immaduresa vital associada a un punt de peterpanisme que et permeti no caure sempre en el que s’espera de tu segons l’edat o el rol social que tens.
No passa res si l’edat que posa al teu document d’identitat no es correspon a la edat vital! i fas coses d'aquelles que la gent diu "ja no tens edat"
Potser no li passa a ningú, però si mai us diuen a veure quan madureu, penseu en el préssec esclafat al terra i somrieu per sota el nas!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cavallfort |
sidhi..
Thursday, September 24th 2009, 9:38 AM
Extrapolar i lligar infidelitat a altres camps, em sembla una solemne bestiesa...Aprofundir tant amb les conductes humanes, i voler sempre trobar explicacions, conclusions i lligams, em sembla excessiu.
Això q dius tu, em recorda a algo tant poc científic com la astrologia, pq és allò de si l´encerto l´endevino.
Conec infidels (homes i dones ehh) q cada cop q "triomfen", els passa just al revés del q tu apuntes....estan més contents, més motivats i per tant, acaben pencant més. I a sobre, com q estan d bon humor, els hi pots demanar 1.000 euros q segur q te´ls donen...per taant aquí tb falla la teva teoria.
Hi ha una frase, q un conegut , em va dir ja fa molts anys; creu més amb la psicologia i menys amb els que diuen q són psicòlegs...(frase tb aplicable als polítics).
Ho sento, però no et compro la tèsi sdhi... :-)
|
|
cavallfort |
erràtica...
Thursday, September 24th 2009, 6:49 AM
aquest blog l´has escrit tu, o jo....????
En teoria, madurar hauria d ser buscar l´equilibri entre tu, les teves possibilitats i les teves circumstàncies . De cara a la societat però, madurar és intentar treballar a LA Caixa, formar una família, pagar una hipoteca i tenir un gos per acabar d omplir el monovolúmen....i sobretot, que ni la teva amant sàpiga d les teves infidelitats....
Per cert, amb el teu permís m´apropio de la teva frase "madurar amb responsabilitat".... :-)
|
|
siddharta |
Confonem termes ?
Thursday, September 24th 2009, 6:18 AM
Imaginem una persona què enganya a la seva dona. SISTEMÀTICAMENT. Cara a la galeria pot ser és una persona adulta, la família perfecta fills obligacions racionalitzacions etc Però, l'engany o la deshonestetat, tard o d'hora, és generalitza a altres camps: feina, amics, coneguts i a ell mateix. De manual.
Crec què la maduresa emocional és un propòsit sà, però no respecte a la societat sinó cap a un mateix. És una fita què pocs assoleixen, però un camí interessant ...
Una abraçada Erràtica,
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
