| |
rdk |
msanc
Wednesday, September 23rd 2009, 12:42 PM
el mes fort???
Jo faria servir molt d'altres adjectius, però fort crec q no seria el mes adient.
Quan parlo amb un colega de racisme, ell defensa la nostre actitut anvers els putejats dient q si un dia aixequen cap i ens tornan una petita part del q els hi em fet (colonialisme,esclavitut,nazisme, racisme... i ara consumisme,((q es un conjunt de totes)), ja ens ensenyarien qui son els "forts".
I el darwinisme racista, ja s'el poden fotre pe l' ollet.
|
 |
msanc |
rdk...
Wednesday, September 23rd 2009, 11:55 AM
aish...no em diguis: tu tranqui!!! que sona fatal. Jo no estic tranqui perquè el tercer mon es mori, simplement que crec que la solució no està en les meves mans. Ja sé que em diràs que som un granet de sorra i que amb molts granets de sorra es fa una platja, si, si, ja ho sé, però et serè molt radical: per a que pugui existir un primer món ha d'haver un tercer mon, cruel, no????? si, però la crueltat ve ja des de l'evolució de les espècies...el més fort sempre guanya i per molts granets de sorra que hi posem no aconseguirem esquivar la teoria de Darwin.
un petó
|
|
bugy |
Toc, toc,toc...
Wednesday, September 23rd 2009, 11:38 AM
Perdoneu torno a passar, però és que donant voltes al tema, jo... crec que si no em puc valdre, i a sobre haig d´esclavitzar la vida d´altres, perquè tinguin cura de mi ( parella, fills, germans, amics o qui sigui ) ja no val la pena seguir.
|
|
rdk |
Markus
Wednesday, September 23rd 2009, 4:22 AM
ben be tampoc, potser millor es diria suicidi assistit anticipadament, o q collons se jo, de fet, la paraulota aquesta me la he tret de la màniga.
Msnc, això no toca, jajaja, però deixant de banda el puteix animal, amb els recursos q destinem a salvar una persona aqui a d'altres llocs en salvariem millers, amb farmacs i aliments ja descoberts,
|
|
sarralenc |
És molt delicat això.
Tuesday, September 22nd 2009, 11:41 AM
Jo m'ho he pensat molt. L'esglesia i molts moralistes diuen
categòricament, NO!
No som nosaltres qui ha de decidir quan hem de morir.
Déu ho decideix.
Però, per altra banda, jo em pregunto ¿per què no?
Si jo no pertany a l'esglesia, ¿a qui faig mal, decidint "suicidar·me"?
Si jo "decideixo" suicidar·me, i
"ni una fulla no es mou contra la voluntat de Déu",
com diu la Biblia, jo entenc què el meu suicidi
NO VA CONTRA LA VOLUNTAD DE DÉU.
No ho sé, però a vegades l'esglesia s'aferra a
sentències què "després" al cap de molts anys
i moltes condemnes FATALS
(cremant vius a "bruixes i heretges",
negant la rodonesa de la terra,...)s'ha retractat.
El meu pare, què era seminarista,
fins què es va enamorar de ma mare i,
deixant·se d'hipocresíes, va penjar la sotana i si
va casar, deia "arribarà el día què l'esglesia
acceptarà el divorci ( ara ja fan les "anul·lacions)
i els capellans es casaràn" (encara han de deixar de ser
sacerdots, però ja no els excomulguen).
¿qui diu què després no acceptarà l'eutanasia?
És molt fàcil dir, "no! hem de esperar què la mort
vingui quan Déu vulgui"; però hi ha gent què pateix
SENSE ESPERANCES de recuperar·se.
El meu bon dentista i millor amic de San Salvador,
Eduardo Gonzàlez Salguero, va tenir un atac de feridura;
va quedar parcialment impedit; quan va millorar una mica,
va agafar una pistola i es va fotre un tret al cap.
Va deixar l'esposa, un noi i una noia de 18 i 20 anys
i un munt d'amics que què l'estimavem molt.
Ens va doldre molt. Jo mai no hauría volgut què
fes el què va fer, malgrat no pugués treballar com a dentista,
sempre el volíem com a magnífica persona què era;
però ¿com se sentía ell? ¿Era just què per egoísme nostre,
de gaudir de la seua amistat, ell havía de viure frustrat
per no poder fer de dentista?
No puc jutjar.
Cada cop em sento més "clumsy" (el diccionari diu "maldestre"),
amb l'edat, no milloraré. De jove, sempre setía als vells què
deien què no volíen ser "carga" per ningú, i jo pensava
¿per què ho diuen això? si ens els estimem! no són cap carga!
Ara estic de la banda dels vells. Tothom encara em diu,
però si per l'edat que tens estàs la mar de bé!
Sí, sí, PER L'EDAT QUÈ TENS! Fins què hom arribe
a l'edat, entén com se sentíen els vells.
No dic: sí autoeutanasia; però tampoc dic no.
Una abraçada
|
|
|
Contactes
Registra´t
686 
21
