Fà no gaire temps que una sargantana em va dir mentre pujàva per una paret...
- Jordi, no saps qui soc?
i jo, com bé us podeu imaginar, vaig fer cara de no entendre res. Ni tan sols vaig sentir a primer cop el que em dèia perque la veu éra tan minuscula que vaig haver d'acostar la meva orella.
- JORDI NO SAPS QUI SOC? em va dir aixecant el seu tó, pobreta...
-No- Vaig dir- - Bé si. Ets una sargantana
Ella amb un fort caràcter va fer-me quedar malament...
- ets ase o que???? He preguntat si saps qui soc. No si saps qué soc!!!!
Us asseguro que no sabia qui éra.
- No sé qui éts! - vaig dir-li contrariat.
- Soc la teva futura reencarnació.
- Si apa!!!! - vaig contestar rien com un bretol, enfotent-me del que aquella sargantana m'havia dit...
- D'acord...- va dir...- tu mateix!.
De cop sense saber com, vaig trobar-me enganxat a la paret sortint finestra enfora cap al jardi. Em notàva llafiscós i verd tot i que cal dir que mai m'haguès imaginat que les erves i els insectes m'agradèssin tant i tinguèssin tan bon gust.
Al cap de temps vaig adonar-me que havia finat d'un atac de cor.
Claaar! Vaig lligar caps i em vaig prometre que sempre faria cas de tot el que em diguèssin. Fins i tot encara que m'ho digués un bitxo com jo!
vigila, amb els bixos q viuen dincs la casa de la teva finestra, q ni ha molts q els agrada tallar cues de sargantanes, a mi ja m'ho han fet, i joder quin mal q fot.
Ahhh, i nomes torna acreixa un cop!!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't