|
Cada any em passa....
diumenge 20/setembre/2009 - 11:19 1361 2
que em resistesc a entrar dins sa rutina de s'hivern. És una estació que, particularment, no m'agrada i se'm fa feixuga i extremadament llarga.
Avui Maó s'ha despertat amb el cel ben ennuvolat i, com ja fa uns dies, s'ha posat a ploure, amb ganes.... Devers mig dia ha parat, així que sense pensar-ho gaire, me n'he anat cap a sa platja.
Hi havia poqueta gent, potser ells com jo es resisteixen a deixar marxar s'estiu. Al cel, núvols ben grans però que m'han donat una treva per poder entrar a la mar.
S'aigua una mica més fresqueta que els últims dies, però, un cop a dins, sa sensació era extraordinària. I he pensat que era una sort poder tenir oportunitat de banyar-me una vegada més (ara ja les ocasions es converteixen en regals). A dins s'aigua ses coses es veien d'una altra manera, amb més pau i, poc a poc, sa sensació d'angoixa acumulada durant tota sa setmana s'ha anat alleugerant. En aquell marc incomparable, les penes semblaven menys penes i els problemes no ho eren tant.... encara que fos per un moment.... Només per açò ja val la pena, no?
|
|
|