| |
El Pilotes
 dissabte 19/setembre/2009 - 04:13  432  3
El Pilotes era un veí nostre del carrer Sant Rafael, allà al barri del Raval, de mal nom xino, que, tot i que es diu Joan, tothom li deia Pilotes, perquè les tenia molt grosses. Em refereixo, naturalment, a les pilotes diguem-ne espirituals, perquè les Pilotes strictu sensu la majoria de veïns no se les vàrem veure mai.
El Pilotes era la típica persona que sempre estava a punt de posar els collons sobre la taula i acollonir qui calgués. Jo no li recordo cap baralla, però si que recordo d’altres veïns batent-se en retirada davant l’allau d’amenaces que sortien de la boca del Joan: que si et fotré dues hòsties, que si ets un mitja merda, que si et rebentaré el cervell, etc...
Gràcies a Déu en Joan, tot i ser d’esquerres i anticlerical, era una persona més o menys d’ordre. Vull dir que més enllà de les seves bravates no emprenyava a ningú i, fins i tot, en les seves bravates acostumava a tenir raó. Vull dir que era com si el carrer la policia tingués el Pilotes per a complementar-lo. Per això, malgrat l’escandalós i pesat que era, la gent ens el estimàvem.
La dona del Pilotes era el revers de la seva moneda. Alta, bonica, discreta, convergent, de missa. Allà on el seu marit fotia un soroll de Cal Déu, ella ho arreglava tot amb dos copets a l’espatlla dient-li: “Va Joan, ja n’hi ha prou de cridar, ara cap a casa...” i el mil homes d’en Joan feia la seva darrera gesticulació, deixava anar la seva darrera amenaça i seguia la seva dona com un gosset. Ja passa.
Avui he trobat el Pilotes a l’Avinguda Mistral i hem estat gairebé dues hores xerrant. L’he trobat pàl•lid i tristoi i m’ha dit que fa tres mesos que es va morir la seva dona i que en l’únic que pensa és en matar al metge fill de puta que la va assassinar.
M’explica que portaven més 60 anys junts i que ara sol es sent una merda i que pels seus collons que acabarà fent una bogeria.
Que ha hagut de marxar de casa seva perquè tot li recordava la seva dona i un parell de vegades va estar a punt de tirar-se del balcó avall.
Que ara viu amb els seus dos fills que estan divorciats perquè són uns imbècils i perquè ara la joventut no sap que la base de l’amor es la paciència i el perdó i així els hi van les coses. I reconeix, fent un acte de constricció que m’emociona, que la seva dona va tenir molta paciència amb ell i el va perdonar moltes vegades.
Però –afegeix- ella sempre va notar que jo me l’estimava tant al llit com a fóra del llit perquè jo, malgrat el meu caràcter, només vivia per ella i ella ho notava.
Li pregunto si encara va a pescar a la Barceloneta i em diu que ja no. Que només té ganes de matar al fill de puta del metge que va assassinar la seva dona.
Després m’ensenya el carnet de soci de l’Espanyol i em diu que de tant en tant va al camp i es distreu. Li dic, per fer una gracieta que faci la conversa més amable , que ser soci de l’Espanyol no crec que l’ajudi a animar-se i ell em diu que ell es un perico que vol que guanyi el Barça. Mare meva, això abans no ho hagués dit mai. Tots els culers penjats enmig de la plaça de Catalunya.
Quantes ganes té el Pilotes de morir! La seva vitalitat se la va endur la seva dona a la tomba. I hom té la sensació que el temps que li quedi de vida Déu ja li descomptarà del Purgatori.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
