|
la meva vida a l'Havana
dijous 17/setembre/2009 - 05:41 430 4
Cada mati,recorro els carrers de l'Havana. Tragi constant...un munt de gent i de raçes,somriures, crits,cants, musica i salsa a cada cantonada...cucurutxus de "maní",tertulies de carrer,partides de dominó,balcons amb mirades perdudes,infants uniformats,rialles absolutes i innocents, carrers mig asfaltats o corcats pel pas del temps, façanes amb contingut i i molts d'altres sense continent .
Un bes a cada picada d'ullet,una abraçada. -t'obren la porta d'un cadillac del 57 un botero que es sap de memoria les avingudes 100 i 51 a Marianao...
Casa colonial,porxo de color,menjador enrejolat i columnes jóniques i un gran espai plé de vitralls. Hora de dinar...frijoles coloraos i arròs congrí...de nit el cant del grill i la trova...Una noia es fa mirar i camina amb les sandalies amb pas cansí; i quan em veu assegut al balancí, em regala el seu somriure clar i net, com la lluna plena..mou el seu cos com un ball de cignes i en ell m'hi veig fins l'andemá al matí.
|
|
|