| |
Andrea, la filla de la Medusa i de Neptú
 dijous 28/febrer/2008 - 05:10  452  1
Abans de ser matada per Perseu, la Medusa tingué d'amant Neptú, el rei de les mars i els oceans. Foren els seus coits plens d'onades gegantines que feren estremir els ports i naufragar moltÃssimes naus, que mai no havien vist el Déu tan embogit. Tsunanis enormes ofegaren per sempre més illes senceres que no tornaren a veure mai més la llum del sol.
De les còpules de Neptú amb la Medusa en nasqueren dues filles bessones però de carà cters diametralment diferents.
Blocasta era dolça, suau, tendra, ordenada, tenia els cabells de cabell d'angel, els pits de llet quallada i les natges de pa de pessic.
Andrea era el seu revers diabòlic. Li agradava dominar els homes, els herois i els Déus. Ferir-los amb les seves dents, les seves ungles, els teus talons i els seus estris més mortificants.
Incomprensiblement els mascles s'enamoraven perdudament d'Andrea i menystenien Blocasta a qui consideraven, amb raó, frÃgida, avorrida i bleda. Els homes, els herois i els deus es jugaven la vida per tal d'intentar ser esclaus, ni que fos durant uns intants, d'Andrea perquè sabien que nomès aquell instant faria que la seva vida, tant absurda, haguès acabat valent la pena.
I Andrea era una gran fornicadora. No era difÃcil que s'obrÃs de cames quan algú la dessitjava. Però ningú no havia sortit viu de l'experiència perquè, o bé dues serps instalà des als seus mugrons, enverinaven el cos de l'amant panteixant o bé, si aconseguia esquivar-les, els petrificava amb la mirada, poder que havia heretat de la seva mare.
Andrea i Blocasta aviat van partir peres. No tenia cap sentit que compartÃssin la mateixa illa, havent-hi tantes arreu dels mars. Aixà que un dia que estava especialment inspirada Andrea donà una fortÃssima patada a les natges de la seva germana i l'envià a l'illa Durana, on Blòquia ha construit el seu imperi.
Andrea es quedà a l'illa Là xica, que era cap on es dirigien, sense saber-ho, Odisseu i els seus companys
|
Contactes
Registra´t
