| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
13-S ARENYS DE MUNT (apunts personals)
 dilluns 14/setembre/2009 - 02:37  640  11
Vaig arribar molt d’hora a la vila d’Arenys de Munt. Estava neguitós, dins meu m’estava dient que aquell dia el recordaria tota la meva vida i el podria explicar orgullós quan fos gran amb aquella frase tan cofoia que el meu avi em deia de petit quan m’explicava històries de la seva joventut amb un “jo també hi era!”.
Ahir la riera d’Arenys es va omplir d’un aiguat de demòcrates de tots colors i edats. Van votar un 41% del poble (podien votar tots els empadronats a partir dels 16 anys i immigrants) amb un 96% a favor del SI!
Voldria destacar que tant els que van votar que si com els que van votar que no o en blanc. Ja que per mi els que es van molestar a anar a votar una consulta simbòlica sobre la independència de Catalunya, independentment de la seva posició, estaven dient que són favorables a fer preguntes a la població. I per tant, referèndums. Visca la democràcia!
La gentada era segurament una de les més o la més important que al llarg de la seva història la vila d’Arenys de Munt va tenir. Quan a mitjans de comunicació no n’hi havia pocs. Pel que em van dir, els periodistes acreditats doblaven en nombre els feixistes, uns 70.
Em vaig oferir per ajudar a la organització de la consulta ja que els va sobrepassar tot plegat amb la munió de gent que va venir. Un dels problemes que tenien és que molts volien un record de l’esdeveniment i endur-se una papereta de record. I clar, les paperetes que començaven a escassejar perillosament per aquest “robatori” sentimental foren les del SI. Doncs ens van indicar als voluntaris que per torns ens poséssim a les taules per vigilar que ningú no se les enduia de record. Una de les moltes anècdotes que vaig viure fou quan un senyor molt gran, que té aquella edat indeterminada entre els 85 i els 95 anys, o més!, va acostar-se a la taula de les paperetes amb les opcions del SI, NO i vot blanc. El senyor duia unes ulleres molt gruixudes, de got. Va apropar la cara quasi a tocar de les paperetes. Vaig deduir que el pobre home no hi veia quasi gens ja. Es dirigeix a mi i em demana quina és la del SI. Li dono i veig que li tremola la mà, segurament Parkinson. Seguidament li dic que l’acompanyo a la taula per donar el vot. Estaven distribuïdes per lletres i segons el cognom una taula concreta. Em va semblar fantàstic veure aquell senyor, prendre’s aquella molèstia per votar una pregunta simbòlica. Poc després va venir una senyora de la mateixa edat indeterminada amb una sabata ortopèdica i dos bastons per poder aguantar el seu delicat cos. També es va prendre la molèstia per viure amb democràcia. Potser, segur! aquesta gent gran sap el valor que té poder votar. Ells ho van tenir prohibit molts anys.
Només vull afegir que molts diran que això no ha servit de res, que no és legal, que no és vinculant, que no porta enlloc...
És curiós que molts dels que diuen això no pensaran el mateix per altres actes simbòlics com manifestacions contra la guerra d’Iraq, contra l’ocupació a Palestina, contra la llei de l’avortament, etcètera. Resulta que quan el poble català decideix preguntar-se sobre la seva identitat i el seu futur totes les corbates s’arruguen. I fins tot un estat “totpoderós” com Espanya decideix que el millor que pot fer és prohibir la consulta (cosa que ha vist que no podia fer) i seguidament, com que no pot parar la riuada d’independentistes que van pujar per Arenys de Munt (una vila de 8000 hab) creu convenient autoritzar una manifestació de la Falange Espanyola. Creien que així hi haurien incidents i ja tenien el titular calent en moltes redaccions i premsa diversa “extrema derecha contra la extrema independentista se ensarzan en una guerra”. Doncs els fatxes que l’estat va deixar anar per Arenys tranquil•lament només eren 70! Em van dir que des de la finestra de l’autocar els defensors de la Unidad de la Nación Sacro Santa Española feien el gest amb el dit d’una pistola disparant trets virtuals a la gentada. Un d’ells es va escapar i es va posar al mig del carrer i amb una gran bandera espanyola va començar a cridar consignes espanyolistes. El van rodejar sense dir-li res ni tocar-lo la riuada independentista. Van trucar a la organització. Aquests als mossos. Arribà ràpidament el cotxe dels policies i se l’endugueren... a la gossera? Espero que no, jo m’estimo molt els gossos.
La independència és molt propera. Però ara les clavegueres de la plana major de l’estat espanyol i de la premsa amiga d’aquests maquinaran tota mena d’informacions, certes o no, per torpedinar tota l’empenta que està agafant la independència a casa nostra. Els partits catalans que se’ls arruga la corbata o la fulla ecològica cada vegada que surt la paraula independentista hi confio poc. Però tinc clar que si el poble seguim caminant cap a aquesta direcció tots junts, les corbates cauran pel seu propi pes i tots i totes anirem cap a una sola direcció: la Llibertat de Catalunya.
Gràcies poble d’Arenys per la vostra valentia. El 13-S potser serà la nova diada quan assolim la independència, que ja la podem tocar amb els dits.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
Que nooooo...
Monday, September 14th 2009, 7:33 PM
...PALMA, que Franco es va morir, però mira els polítics del PP, PSOE, CIU, etc. Són tots plens de franquistes, ...i en el millor dels casos, només són fills de falangistes, com en Bono o la De la Vega. El que passa és que aquest falangisme és encobert.
Durant la transició: quants assassins van ser jutjats? quants torturadors detinguts? quants comissaris encausats? quants militars expusats? CERO. La transició no va netejar ni 1 franquista. Són tots al carrer, o fent política en democràcia!!!
I així ens va: permeten manifestacions nazis, el dia d'un referèndum considerat il·legal i anti-demòcrata...pels "demòcrates de tota la vida" com en Fraga i el govern central.
El problema és que se'ns ha acostumat a aquesta anomalia...i no la veiem.
La democràcia s'ha de cuidar i millorar cada dia, en qualsevol aspecte!
|
|
en_recoc |
2009, dues diades.
Monday, September 14th 2009, 3:51 PM
Ahir va ser històric, jo també podré dir-ho. L'any que vé i els propers recordarem l'11 i el 13.
En quant a la Falange hi havia massa medis de comunicació, l'únic que buscaven era fer-se veure i provocar. 4 vells menjats del cap que no van entendre res de la guerra civil ni el que suposà i 4 nens, possiblement fills dels primers, que a jutjar de la pinta que fan a les fotos; molta inteligència no desprenen.
Després de la contra-mani, era a la corva, a la corva que poc va faltar perquè els autocars xoquéssin entre ells i davant de la única incidència del dia, un vidre trencat. Amb les provocacions que feien des de dins l'autocar, es pot considerar tot un èxit, tant sols un vidre trencat.
Amb tot, I, INDE, INDEPENDÈNCIA!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
