Quan camines sense mirar enrere tenint esperances que ho aconseguiràs…
Quan treballes dia a dia t’agradi o no t’agradi…
És preferible trobar-li un objectiu a tot i lluitar, que tenir que fer-ho i resignar-se? Potser si.
Al peu de la muntanya tot és difícil…però la clau és avançar costi el que costi .. temps i esforç…i estaré al cim!...des d’allà tot es veurà diferent…
Algú ha dit que la vida fos fácil?
“el país del nunca jamás”…un cop allà ja no hi ha volta enrere…
…només porto el pròleg de la novela de la vida..però algú sap si a l’última pàgina hi haurà un típic “the end”? .. o potser serà una successió de fulls en blanc?...
Ara x ara ni ho sé, ni em preocupa.. el que haig de pensar és com vull anar construint aquesta novela…