|
Propaganda subliminal racista
diumenge 13/setembre/2009 - 08:14 698 3
dels nostres enemics exterminadors.
Transcripció del DIARI ELECTRONIC INDEPENDENT Vilaweb
del diumenge, 13 de setembre de 2009
Fòrum:Debat general
Missatge: Propaganda subliminal racista dels nostres enemics exterminadors.
Autor: Tinot autèntic amb Reagrupament.
PROPAGANDA SUBLIMINAL RACISTA A LES TELEVISIONS ESPANYOLES.
La nova estratègia militar (dels"imperis") passarà per regular, controlar i
manipular els mitjans de comunicació.
(Alvin Toffler, cientÃfic nord-americà de Prospectiva)
Els mèdia espanyols utilitzen sistemà ticamente tota una sèrie de
sofisticades tècniques i tà ctiques de disseny, elaborades per
especialistes de mà rqueting i comunicació,
per a les fites polÃtiques de l' Oligarquia i del seu actual gestor, el PP.
Cal dir que aquestes tà ctiques exigeixen que el PP no faci veure
que s' emmerda directament en res, perquè ha de donar sempre
un perfil "de centre".
Les campanyes racistes i intimidatòries contra Catalunya,
el treball brut de manipular, intoxicar i ATIAR ODIS ATÀVICS
és treball dels mitjans de comunicació.
Mentre, el PP ha de presentar-se sempre repentinat i
perdonant-nos la vida amb indulgència.
Són les dues cares de la mateixa moneda, com el policia " bo" i el "nerviós"
dels interrogatoris de quan Franco. Els uns (Anson, COPE, ABC, Las Provincias...)
són el puny de ferro, i es dediquen a fer safaris contra els catalans en exercici i
a atiar la catalanofòbia més racial, ens presenten com a monstres o
com a Neanderthals en llurs coves paleolÃtiques.
Mentrestant, els altres (el PP supostament de centre), amb guants de seda,
es presenten com a magnà nims-solidaris-equilibrats que ens tendeixen generosament
la mà i ens perdonen la vida (i de quan en quan,per a fer la grà cia a llurs incondicionals
de sempre, fan com que senten els mèdia –i, clar, si ho diuen "todos"
és perquè tenen raó-, i n'amollen alguna atacant-nos i menyspreant-nos).
Com no tenen cap partit important a la dreta d' ells, arramblen tots els vots:
els de sempre de la dreta (que saben que són anticatalans a morir, com ells)
i els de centre (que han acabat empassant-se que "los catalanes son muy malos").
"Too p'a ellos", com quan feien les Amèriques assassinant més de 100 milions d’indis.
"Ellos" se la saben llarga, per qualque raó foren "espada de infieles, martillo de herejes y forja de Imperios".
Vegem ara alguns exemples quotidians d'aquestes tà ctiques subliminals:
-A les comèdies espanyoles ("Manolo y compañÃa", Lina Morgan, etc.) els personatges són preferentment castellano-andalusos de classe treballadora o popular vivint a Madrid, o sia, elaborats prototipus de majoria social a fi que gran part dels televidents s'hi identifiquin directament o indirecta i de donar-los aixà no sols "exemples de normalitat" (ser madrileny, etc.) sinó també frases fetes, bromes, tòpics, facècies, etc. que després la gent pugui repetir (en castellà , evidentment) en la seva vida quotidiana. En definitiva, allò que en anglès hom diu "patterns",però en versió, diguem-ne, "only Spanish".D' aquesta manera,els dissenyadors del genocidi cultural pretenen enviar la cultura viva, la quotidianeïtat de les cultures no-castellanes al museu paleontològic. O sia, una tà ctica cultural genocida administrada en petites dosis, com feia la VÃdua Negra.
-La informació esportiva sol tractar de molt diferent manera segons quins equips, aixÃ, quan parlen del Barça sempre ressalten tot allò polèmic i callen les voltes que els à rbitres el perjudiquen En canvi, del R.Madrid parlen quasi sempre en un to cà lid, de proximitat, per a fer-lo simpà tic. Sovint hi tenen la barra d' entremesclar cròniques rosa del fill de Raúl o de la núvia d' en tal, cosa que no solen fer amb cap altre equip. No debades els programes esportius solen fer-los seguidors del R.Madrid o del "Aleti", a "Prado del Reir".
-El folklore queda monopolitzat pel pseudoflamenco (una versió embastardida de l' autèntic flamenco,on primen les facetes més individualistes,agressives i histèriques sobre el "cante hondo" i tot allò més lÃric i poètic), "elevat" oficialment des del seu orÃgen purament andalús a una mena de folklore oficial espanyol.El 90% del folklore que trauen les TV espanyoles (també les valencianes) és pseudoflamenc. Quasi el 10% restant seÂ’l reparteixen "jotas" i xotis madrilenys.El folklore basc o català (o valencià ,o mallorquÃ...) no hi apareix ni per casualitat:"El peor desprecio es no hacer aprecio"."Castilla..que desprecia cuanto ignora..."(Machado). No hi apareixen cançons en català ,basc,gallec,etc. ni per casualitat,poden passar anys i anys abans de sentir-ne una,tot i que també paguem imposts i som ciutadans espanyols.Oficialment no existim:és el total "apartheid" cultural.
-En els concursos, les preguntes de geografia, història, etc. solen referir-se quasi sistemà ticament a poblacions i fets de l'Espanya més profunda, preferentment l'Altiplà . "Pueblos recios y buenos españoles".La perifèria quasi ni apareixem, devem ser "no normals". El missatge inconscient que hi transmeten és: "los periféricos (nacionalistas y malos appañoles) no son gente culta y normal y por eso ni los sacamos, lo normal es ser de Cáceres y español hasta las cachas". O sia: "Sé culto, sé español. Sé normal, sé español. Sé solidario, sé español. Sé ciudadano del mundo, sé español" i "No españoles, a la basura (sean negros, judÃos, moros o catalanes)"."Hay que sé appañol, que é güenoooo!, uii!".
-Etc.etc.
Com deia aquell analfabet, tot convençut, que una volta tragueren per TV3: "Tooh tendrÃan k'hablah appañó. Tor mundo tendrÃa que sé Appaña. Tor mundo p' Appaña".
Veient-lo, hom comprèn tots els genocidis de l' Imperi espanyol i totes les seves "eñes". En el fons, aquest és el retrat robot del fons ideològic , cultural i vital de l' espanyolisme. Absolutament brutal però amb tà ctiques molt subtils i refinades. Feixisme modern, subliminal i tecnològic sobre panderetes antigues i entranyables.
Estimats conciutadans que ens saludem amb un "Bon dia!": ens estan portant a les cambres de gas. Aquestes cambres de gas són els mass mèdia espanyols.
12/09/2009-19.53
|
|
sinn3rboy |
Certament...
Sunday, September 13th 2009, 1:19 PM
...són les tà ctiques de la "una, grande y libre".
Però cal recordar les Penélopes Cruz, els Bardem, els Gasols, els Enriques Iglesias, Les Belenes Esteban, etc...
Segons Reporters without borders (a qui se li podrien discutir certes coses, certament) Espanya ocupa la posició 39 (!!!), és a dir, té menys objectivitat periodÃstica que països com Mali, Ghana, Namibia o Jamaica.
O sigui, nivell sub-africà -bananer total...
Què se'n pot esperar, dels espanyols...?
Salutacions!
|
|
|