| |
SEPARACIÓ DE LLITS
 dissabte 12/setembre/2009 - 07:01  440  2
Que jo recordi els meus pares mai no van dormir al mateix llit i això que no es podien emprenyar gaire perquè feien de forners i el meu pare dormia pels matins i ma mare per les nits
.
La meva dona i jo và rem decidir la separació de llits al pocs mesos de casar-nos. Jo sóc bellugadÃs i somniador que mena i ella es tranquil.la i discreta. Ella té sempre fred i està abrigada i jo sempre tinc calor, etc...
Amb els anys, però, hem decidit fer un pas més enllà i em decidit separar les nostres cambres. A ella li molesten els meus roncs per molt que jo em posi esparadraps al nas i spray a la gola i ella no vol les finestres obertes perquè li piquen els mosquits ni l’aire condicionat perquè té fred. Jo continuo tenint calor. Jo llegeixo fins a les tantes i a ella no li agrada llegir al llit.
Total que, per molt que ens estimem, dormir junts és una incomoditat. Una incomoditat idiota perquè a casa poder dormir en cambres diferents.
Les nostres filles, però, han posat el crit al cel. Segons elles, si no dormim junts ens divorciarem. I diuen que això per elles seria una putada. I afegeixen que, si ens divorciem, que fem el favor de dur-les al mateix cole.
Vale.
Quina sensació més plà cida dormir a un llit de matrimoni sol, fresc, acollidor com un mar encalmat, després d'haver fet l'amor o/ i la guerra amb la dona que estimes, que està a uns quants metres de tu més o menys satisfeta i sense emprenyar....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
